lunes, 12 de diciembre de 2011

Imatge insòlita de l'estany de Sant Maurici



Han passat poc més de dos mesos entre aquestes dues imatges. A finals de setembre, l'estany de Sant Maurici, emblema del Parc Nacional d'Aigüestortes, presentava l'insòlit aspecte de la fotografia de dalt. L'estany apareixia gairebé buit com a conseqüència de les obres de conservació de la presa i de la canalització de l'aigua que alimenta la central hidroelèctrica d'Espot. Feia deu anys que no es duien a terme aquestes tasques de manteniment. A començaments de desembre, l'estany ja tenia la imatge habitual en aquesta època de l'any: ple i cobert per una capa de gel a les zones de menys profunditat.

Han pasado poco más de dos meses entre estas dos imágenes. A finales de septiembre, el estany de Sant Maurici, emblema del Parque Nacional, presentaba el insólito aspecto de la fotografía de arriba. El estany aparecía casi vacío a causa de las obras de conservación de la presa y de la canalización del agua que alimenta la central hidroeléctrica de Espot. Hacía diez años que no se realizaban estos trabajos de mantenimiento. A principios de diciembre, el estany ya tenía la imagen habitual en esta época del año: lleno y con una capa de hielo en las zonas menos profundas.

September 2011. Estany de Sant Maurici, almost empty because of the works of maintenance of the dam. A unique image in the last ten years.
December 2011. Full again and starting to ice.

jueves, 25 de agosto de 2011

Nuevo trekking en Irati


La selva de Irati bien merecía un trekking. Aprovechando la reorganización de los GR en Navarra ha nacido un nuevo recorrido, el Basajaun o trekking de Irati, que aprovecha tramos de las dos travesías transpirenaicas (GR-10 por la vertiente norte y GR-11 por la vertiente sur), así como del GR- 12 o Vuelta a Euskal Herria. El resultado es la ruta del Basajaun, con un anillo exterior de136 km que puede realizarse en unas seis etapas. Por cierto, para aquellos que no lo sepan, Basajaun es el nombre del señor de los bosques en la mitología vasca. 
Más fotos de Irati en

La selva d'Irati és un paratge màgic,un bosc espectacular en totes les estacions, sobretot a la primavera i la tardor. La llegenda diu que aquesta és la llar del Basajaun, el senyor dels boscos en la mitologia basca.Ara ha nascut un nou trekking que du el seu nom:un recorregut circular d'uns 136 km.que aprofita el traçat dels GR-10,11 i 12. Més informació a la web de la 
Més fotos d' Irati a

New trekking in Irati: It has been named Basajaun, who is the lord of the woods in basque mitology. The new trekking is 136 km.long and it uses parts of the route of GR-10,GR-11 and GR-12.
More pictures of Irati in

miércoles, 3 de agosto de 2011

El Camí de Sant Jaume a la Vall d'Aran


Tots els camins porten a Roma...o a Santiago de Compostel.la. L'Associació Amics del Camí de Sant Jaume a la Val d'Aran acaba de presentar la primera fase d'un projecte de ruta xacobea que uneix Saint-Bertrand-de-Comminges i Isàvena (Ribagorça) a través de la Vall d'Aran. L'itinerari té 150 km. (170 km. per als ciclistes) Surt de Saint-Bertrand-de-Comminges (a la foto) entra a la Val d'Aran per Pont de Rei, recorre el Camin Reiau, surt de la vall pel Port de Vielha i arriba a Isàvena passant pel Pont de Suert. Una de les principals proves que demostren que un dels ramals del Camí de Sant Jaume passava per la Val d'Aran és l'existència d'un hospital edificat el segle XIII per a allotjar viatgers i pelegrins, l'Espitau de Vielha o Hospital de Sant Nicolau, que actualment és un refugi de muntanya i un dels finals d'etapa del GR-11 o Travessia Transpirinenca. Ara es posa en marxa la segona fase del projecte
del Camí de Sant Jaume a la Vall d'Aran, que és la senyalització. Els promotors d'aquesta ruta calculen que es pot cobrir en unes vuit etapes els caminants i sis els ciclistes.

Todos los caminos llevan a Roma...o a Santiago de Compostela. La Asociación Amigos del Camino de Santiago en la Val d'Aran acaba de presentar la primera fase de un proyecto de ruta xacobea que une Saint-Bertrand-de-Comminges e Isábena (Ribagorza) a través del Valle de Aran. El itinerario tiene 150 km. (170 km. para los ciclistas) Sale de Saint-Bertrand-de-Comminges (en la foto) entra en la Val d'Aran por Pont de Rei, recorre el Camin Reiau, sale del valle por el Puerto de Viella y llega a Isábena pasando por El Pont de Suert. Una de las principales pruebas que demuestran que uno de los ramales del Camino de Santiago pasaban por la Val d'Aran es la existencia de un hospital edificado en el s. XIII para alojar a los viajeros y peregrinos, el Espitau de Vielha u Hospital de Sant Nicolau, que actualmente es un refugio de montaña y uno de los finales de etapa del GR-11 o Travesía Transpirenaica. Ahora se pone en marcha la segunda fase del proyecto del Camino de Santiago en el Valle de Aran, que es la señalización. Los promotores de la ruta calculan que se podrá cubrir en ocho etapas los caminantes y seis los ciclistas.

Another way to get to Santiago de Compostela. Recently it has been presented a new branch of The Way of Saint James or St.James' Way. It goes from Saint-Bertrand-de-Comminges (in the picture) to Isábena crossing the Val d'Aran and it takes 150 km. (170 km. cycling)

jueves, 7 de julio de 2011

El Legado Romano en "El mundo de los Pirineos"


La revista "El mundo de los Pirineos" publica en su número de julio- agosto un dossier sobre el legado romano en la cordillera. Es un reportaje que nos encargaron hace ya más de un año, y que nos llevó a recorrer los Pirineos de un extremo al otro, buscando las principales huellas de la romanización. Comenzamos en el extremo más oriental, en el Coll de Panissars, por donde entraba en Hispania la Via Domitia, que a partir de allí se llamaba Via Augusta. Los romanos no se equivocaron al elegir este paso, puesto que la autopista de La Jonquera se ha mantenido hasta nuestros días como uno de los principales accesos a la península.

Desde allí al Pirineo central, para visitar la principal ciudad romana de la cordillera, Saint-Bertrand-de-Comminges, y la vecina villa de Montmaurin. Allí descubrimos un precioso mosaico escondido tras las anodinas paredes grises de una ermita.

Nos esperaban frías noches de camping con tiempo de otoño en la cordillera. De allí cruzamos a la vertiente sur para visitar las termas de Labitolosa, en la Puebla de Castro, y el puerto de Palo, en la Selva de Oza.

De camino al extremo occidental de la cordillera hicimos noche con las ovejas en la enigmática torre de Urkulu y nos adentramos en las profundidades de la tierra en las minas de Arditurri.

Y para cerrar el viaje, que mejor que unas fiestas. En Irun asistimos a las primeras fiestas romanas organizadas por el museo Oiasso. Disfrutamos del homenaje a la diosa Isis, de las Olimpiadas y de la navegación de embarcaciones de época por el canal Dunboa. Y lo mejor, la visita al mercado romano, con un buen bar donde pudimos tomarnos cerveza y sidra romanas. Eso sí, hay que pagarlo todo con denarios. Este año podéis repetir. Las fiestas romanas de Oiasso vuelven el fin de semana del 16 y 17 de julio.


martes, 17 de mayo de 2011

Millora del Camí de Cavalls de Menorca

El Camí de Cavalls de Menorca ja fa un parell d'estius que es va posar en marxa, amb la senyalització de bona part dels seus trams. Però la realitat és que les persones que l'utilitzaven, sobretot els ciclistes i genets, es trobaven amb força problemes. Hi havia trams irregulars o amb fort desnivell, zones poc protegides prop dels penya-segats i en alguns casos fins i tot s'havia de salvar alguna paret seca amb la bicicleta carregada a l'esquena. Ara el ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí anuncia que ha fet una inversió de 800.159 euros per millorar el camí. Si no el coneixeu, el Camí de Cavalls és una gran manera de de descobrir l'illa: un total de 185 km. que donen la volta a Menorca i permeten gaudir dels seus paisatges meravellosos. Més informació sobre el Camí de Cavalls en un post anterior del nostre blog que trobareu en aquest link . http://martaviladotydanielcalleja.blogspot.com/2009/09/el-cami-de-cavalls-de-menorca.html


El ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino anuncia que ha hecho una inversión de 800.159 euros para mejorar los tramos del Camí de Cavalls (camino de caballos) de Menorca que presentaban más problemas: terreno irregular o con fuerte pendiente, zonas poco protegidas al lado de acantilados y muretes que se tenían que salvar con la bicicleta a cuestas. Para los que no lo conozcan, el Camí de Cavalls es una excelente manera de recorrer la isla: 185 km. de recorrido circular para descubrir sus maravillos paisajes. Más información sobre el Camí de Cavalls en el post anterior publicado en nuestro blog que encontraréis en este link http://martaviladotydanielcalleja.blogspot.com/2009/09/el-cami-de-cavalls-de-menorca.html

lunes, 4 de abril de 2011

Nuevo refugio en Llauset

Una buena noticia para los montañeros que se planteen recorrer en el futuro el GR-11 o Travesía Transpirenaica. La Federación Aragonesa de Montaña (FAM) está estudiando la construcción de un refugio en los alrededores de Cap de Llauset, a 2.300 metros de altitud. Este nuevo refugio estaría situado en la etapa del GR-11 que va desde los refugios de Hospital de Viella o Conangles hasta Puen de San Chaime, al lado de Benasque (en sentido este-oeste). Actualmente esta etapa es una de las más largas de la Transpirenaica precisamente por la falta de alojamiento. Lo único que encontramos son las ruinas del antiguo refugio del Estany de Llauset (en la foto). Es cierto que tenemos un pequeño refugio libre en los lagos de Anglos, pero está demasiado cerca del inicio de la etapa. Más adelante tenemos el refugio libre de Coronas, pero ya estamos tan cerca del final de etapa que casi es preferible seguir hasta Puen de San Chaime, donde encontramos un par de campings con albergue. Así las cosas, la etapa completa desde el refugio de Conangles hasta Puen de San Chaime nos supone una caminata de 25 km. , con un desnivel de más de 1.200 metros que tardaremos en recorrer casi 12 horas. Un sobreesfuerzo que en el futuro se puede ver aliviado con este nuevo refugio. Si la FAM consigue la licencia del ayuntamiento de Montanuy, las obras podrían comenzar este mismo verano.

Una de les principals recomanacions si fem la Transpirinenca en els mesos de juliol o agost és començar a caminar ben aviat al matí, per evitar les tempestes elèctriques tan habituals les tardes d'estiu. Tal i com està actualment l'etapa que va des del refugi de Conangles, prop d'Hospital de Viella, fins a Puen de San Chaime, al costat de Benasc, es fa molt difícil complir aquest propòsit. Vam sortir del refugi de Conangles passades les cinc del matí, i a primera hora de la tarda ja vam començar a veure els primers llàmpecs quan passàvem pel refugi de Coronas. La pluja ens va acompanyar l'últim tram del recorregut, però vam tenir prou força per dir que no al conductor de l'autobus que fa la ruta des de Plan de Senarta a Coronas i que ens oferia baixar-nos. El nostre propòsit era fer tota la Transpirinenca a peu, i no era qüestió de fer-se enterre encara que ens perseguissin els llàmpecs. Vam aconseguir arribar a l'alberg del camping Ixeia, i la pedregada que va caure aquella nit va ser absolutament espectacular.

Good news for people plannig to walk GR-11 or the Transpyrenean Trail in the future. They are planning to build a new refuge in Cap de Llauset, in the stage which goes from Conangles refuge (close to Hospital de Viella) to Puen de San Chaime (near Benasque). It take almost 12 hours to go from one point to the other.

martes, 22 de marzo de 2011

80 anys del cremallera de Núria

El tren cremallera de Núria celebra aquesta setmana el seu vuitantè aniversari. Es va inaugurar el 1931, i al llarg de la seva existència ha transportat personatges il.lustres, com els redactors de l'Estatut del 1932. El tren de Núria supera un desnivell de més de mil metres i una distancia de 12,5 km., 7 dels quals es fan pel sistema de cremallera. És molt interessant visitar el museu que hi ha a l'estació de Ribes-centre per conèixer la història d'aquest mitjà de transport. Fins a la seva construcció, els pelegrins que anaven al santuari o els excursionistes que visitaven la vall de Núria havien de pujar a peu per l'antic camí que encara s'utilitza en l'actualitat. Una bona experiència és pujar en el cremallera i fer el descens per l'antic camí de Núria, que està marcat amb els senyals blancs i vermells dels senders de gran recorregut (GR) perquè forma part de la Travessia Transpirinenca o GR-11. A Núria només s'hi pot accedir en tren o a peu, i això ha fet possible conservar el medi ambient de la zona, que ofereix uns paisatges impressionants.

El tren cremallera de Núria cumple esta semana 80 años. Fue el segundo cremallera de España después del de Montserrat y a lo largo de su existencia ha transportado a personajes ilustres, como los redactores del Estatuto de 1932. El tren de Nuria supera un desnivel de más de mil metros y una distancia de 12,5km. , 7 de los cuales están dotados con el sistema de cremallera. Es muy interesante visitar el museo que hay en la estación de Ribes-centro para conocer la historia de este medio de transporte. Hasta su construcción, los peregrinos que iban al santuario y los excursionistas que visitaban el valle de Nuria tenían que subir a pie por el antiguo camino que aún se utiliza en la actualidad. Una buena experiencia es subir en el cremallera y hacer el descenso por el antiguo camino de Nuria, marcado con las señales blancas y rojas de los senderos de gran recorrido (GR) porque forma parte de la Travesía Transpirenaica o GR-11. El hecho de que sólo se pueda subir al valle a pie o en cremallera ha preservado el medio ambiente de la zona, que ofrece un entorno incomparable.

Vall de Núria is located in the Eastern Pyrenees. It has a wonderful landscape, and the environment has been preserved because you can only get there walking or by train. This week the rack train is celebrating its 80th birthday. It covers a distance of 12,5 km. and takes you up an incline of over 1000 metres. A great experience is to go up using the train and walk the way back.

martes, 22 de febrero de 2011

Presentació a Taradell del llibre del GR-11


Aquest mes de febrer vam presentar a la biblioteca Antoni Pladevall i Font de Taradell el nostre llibre "Els Pirineus de cap a cap: 50 etapes. La Transpirinenca (GR-11)"de Cossetània Edicions. Vam conèixer la directora de la biblioteca, Eva Leucó, l'octubre passat a la Fira del Llibre de Muntanya de Tavertet i ens va convidar a anar a Taradell. Va ser difícil trobar data perquè ens havíem de traslladar des de Madrid, però finalment vam fixar un cap de setmana. Durant l'acte vam poder fer una projecció fotogràfica amb totes les imatges de la travessia. El llibre el va presentar el director editorial de Cossetània, Josep Maria Olivé. Una bona experiència que intentarem repetir quan tinguem un nou llibre al mercat. És un molt bon lloc per fer-hi aquest tipus d'actes: ampli, preparat i amb una secció molt completa de muntanya i viatges.



Este mes de febrero presentamos en la biblioteca Antoni Pladevall i Font de Taradell nuestro libro "Los Pirineos de cabo a cabo: 50 etapas. La Transpirenaica (GR-11)" de editorial Lectio. Conocimos a la directora del centro, Eva Leucó, en la Feria de Literatura de Montaña de Tavertet el pasado octubre, y nos invitó a ir a Taradell. Fue difícil encontrar una fecha, porque teníamos que trasladarnos desde Madrid, pero finalmente conseguimos fijar un fin de semana. Durante el acto hicimos una proyección fotográfica con todas las imágenes de la travesía. El libro lo presentó el director editorial de Cossetània/Lectio, Josep Maria Olivé. Una buena experiencia que intentaremos repetir cuando tengamos un libro nuevo en el mercado. Es un buen lugar para hacer este tipo de actos: amplio, preparado, y con una sección muy completa de montaña y viajes.