La Transpirinenca (GR-11): Pirineu de Lleida

Un món d'estanys

El tram del sender de Gran Recorregut (GR-11) que creua el Pirineu de Lleida ens ofereix algunes de les imatges més espectaculars de la Travessia Transpirinenca. Si venim de l'est, coneixerem primer els bucòlics paisatges de la Vall Ferrera i la Vall de Cardós, joies del Parc Natural de l'Alt Pirineu, el més extens de Catalunya, per endinsar-nos després en un dels indrets més bells de la serralada, el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Ens espera un territori esquitxat pel blau intens de més de dos-cents estanys. El GR-11 al Pirineu de Lleida és un viatge inoblidable que ens du des dels dominis de la Pica d'Estats al món de llacs que descobrim quan ja albirem el regne de l'Aneto.

Etapa 17: Refugi de Comapedrosa- Àreu (19 km. 6 h i 30 min.) L'etapa es pot fer llarga, sobretot en el tram final, però té l'avantatge de que és tota de descens. El Pirineu d'Andorra ens acomiada amb el misteriós estany Negre de Comapedrosa, encastat entre les roques, i poc després gaudirem des de les altures d'unes fantàstiques vistes del circ de Baiau. A partir d'aquí ens espera el descens per la Vall Ferrera, una bonica caminada que ens durà fins a Àreu, el poble que proclama amb orgull que allà s'hi pot escoltar el silenci.

Etapa 18: Àreu- Tavascan (16, 5 km. 6 h.) Els muntanyencs que tinguin més temps o més forces poden optar aquí per fer un parèntesi en el GR-11 amb l'objectiu d'intentar l'ascens a la Pica d'Estats, el sostre de Catalunya. En aquest cas, el més recomanable és acabar l'etapa anterior al refugi de la Vall Ferrera en comptes de baixar fins a Àreu. Els que prefereixin continuar amb la Travessia Transpirinenca gaudiran en aquesta etapa d'un balcó excepcional, el coll de Tudela, mirador d'un mar de muntanyes que semblen no tenir fi.

Etapa 19: Tavascan- Estaon (11,2 km. 4 h i 15 min.) Després de les llargues jornades anteriors la d'avui serà una caminada força curta i sense complicacions. Després d'haver gaudit d'un poble tan encisador com Tavascan, amb el seu pont romànic, ara ens espera un final d'etapa també carregat d'encant: Estaon. Pel camí trobarem una bona quantitat de bordes que ens parlen de la importància que va tenir la ramaderia a la vall d'Estaon, secundària de la de Cardós.

Etapa 20: Estaon- la Guingueta d'Àneu (9,5 km. 4 h i 20 min.) Aquesta etapa tampoc és gaire llarga però l'ascens és considerable: mil metres de desnivell per superar el coll de Montcaubo o lo Calvo, que ens obsequiarà amb unes vistes excepcionals. Veurem els cims dels Encantats cada vegada més a prop, traient el cap per sobre de les pistes d'esquí d'Espot. Després de passar pel poblet pràcticament abandonat de Dorve, aquest tram del GR-11 acaba a la Guingueta d'Àneu, al costat de l'embassament de la Torrassa.

Etapa 21: La Guingueta d'Àneu- refugi Ernest Mallafré (16 km. 5 h.) Avui arribarem a una de les fites destacades del nostre viatge, l'estany de Sant Maurici. El reflex dels dos pics bessons dels Encantats sobre les aigües cristal-lines és sens dubte una de les imatges més fotografiades dels Pirineus. Aquesta etapa no té complicacions encara que l'últim tram fins al refugi Ernest Mallafré, deu minuts abans de l'estany, es pot fer llarg. Si hem de comprar alguna cosa convé fer-ho a Espot perquè en els pròxims dies no passarem per cap altre poble.

Etapa 22: Refugi Ernest Mallafré- refugi de Colomèrs (10,7 km. 4 h i 10 min) L'estany de Sant Maurici ha estat només l'aperitiu del paradís blau que ens espera en aquesta etapa. Durant l'ascens, que coincideix parcialment amb el camí a Amitges, gaudirem de diversos estanys, com el de Ratera, que desaigua en l'espectacular cascada del mateix nom. Però el premi de veritat l'obtindrem un cop arribem al port de Ratera d'Espot. Davant nostre s'estenen els més de trenta llacs que fan del circ de Colomèrs un dels paisatges més espectaculars de la Vall d'Aran i de tots els Pirineus.

Etapa 23: Refugi de Colomèrs- refugi de la Restanca (12,120 km. 4 h i 20 min.) Si seguim el traçat clàssic del GR-11 en aquesta etapa baixarem fins la pista que ve d'Arties per remuntar després de nou fins al refugi de la Restanca, al costat de l'embassament del mateix nom. Una bona alternativa si ens agraden les vistes panoràmiques és la variant GR-11.18, que s'enfila fins el port de Caldes. Si anem bé de temps i ens trobem amb forces podem aprofitar per culminar l'ascens al Montardo, cim emblemàtic de la Vall d'Aran.

Etapa 24: Refugi de la Restanca- refugi de Conangles (10,5 km. 4 h.) En aquesta etapa encara gaudirem dels paisatges espectaculars de la Vall d'Aran tot i que al final de la jornada haurem de retrobar-nos amb la "civilització", perquè tant el refugi de l'Hospital de Viella com el de Conangles se situen al costat de la carretera, ben a prop de la boca sud del túnel de Viella. Tot i això, la ruta ens obsequia amb paisatges de gran bellesa, com el llac de Rius, el port del mateix nom o el bosc de Conangles. Caldrà descansar perquè la jornada següent és una de les més llargues del GR-11 i ens porta ja fins a la vall de Benasc. La ruta continua en el pròxim post!

Algunes claus: Els muntanyencs que vulguin dormir sempre sota un sostre no tindran cap problema en aquest tram del GR-11 perquè totes les etapes acaben en refugis guardats o en pobles on podran trobar un hotel o una casa rural. Cal tenir en compte, però, que tots els refugis del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici acostumen a estar molt plens a l'estiu, sobretot a causa de l'èxit de la travessa Carros de Foc. Per tant, cal fer la reserva amb força antel.lació. En canvi, aquells muntanyencs que facin el GR-11 amb tenda de campanya ho tenen molt pitjor, perquè l'acampada lliure està prohibida a tot el Parc Nacional. Les etapes del GR-11 pel Pirineu de Lleida són d'una gran bellesa i en general no presenten grans dificultats, per la qual cosa són molt recomanables per a excursionistes d'un nivell mitjà i com a una primera aproximació a les etapes d'alta muntanya de la Travessia Transpirinenca. A partir d'aquí ens endinsarem en el Pirineu d'Osca, més salvatge i abrupte i amb algun tram més complicat. Com a  mostra, l'etapa de transició que ens durà des de Conangles a la vall de Benasc: 25 km, 12 hores de ruta i un desnivell de més de mil metres sota l'ombra de l'Aneto.

   

La Transpirinenca (GR-11): Pirineu d'Andorra

El país dels Pirineus

El pas del GR-11 pel Pirineu d'Andorra és breu però intens. Són només tres etapes que ens portaran a conèixer indrets tan emblemàtics com la Vall del Madriu i el cim del Comapedrosa, el més alt del país. Les etapes andorranes no superen en total els 40 km., però la duresa d'algunes pujades i la bellesa del paisatge ens faran entendre perquè el Principat és conegut com "el país dels Pirineus".

Etapa 14: Refugi de l'Illa- Encamp (15 km. 3h i 40 min.) Etapa curta i que no suposa massa esforços, perquè és de descens constant. Però el que la fa realment única és que recorre la pintoresca Vall del Madriu, que des de l'any 2004 forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. El final de l'excursió ens porta de nou a la "civilització", i a Encamp podrem descansar i abastir-nos del que ens falti.

Etapa 15: Encamp- Arans (12,5 km. 4h i 15 min.) La caminada és força extenuant, perquè ja de bon matí haurem de remuntar el coll d'Ordino. Són set-cents metres de desnivell sense concessions, però un cop a dalt gaudirem de les vistes de cims com el Casamanya o l'encara llunyà Comapedrosa. A Arans podem aprofitar per conèixer la ruta del ferro, un recorregut per les mines d'alta muntanya.

Etapa 16: Arans- refugi de Comapedrosa (9 km. 4 h.) L'etapa comença amb la pujada al coll de les Cases per baixar després fins a Arinsal, important nucli d'esports d'hivern. Entren en el Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa i, rodejats per un paisatge de gran bellesa, ascendim fins al refugi del mateix nom, situat ben a prop de l'estany de les Truites. Per a l'etapa següent ens espera l'espectacular i misteriós estany Negre, ja a punt d'entrar al Pirineu de Lleida. La ruta continua en el pròxim post!

Algunes claus: A diferència del que passava en el tram anterior, que des del nivell del mar ens portava fins a l'alta muntanya, a Andorra totes les etapes tenen unes característiques similars i el paisatge que travessem és típicament pirinenc. Exceptuant la primera jornada, que és tota de baixada, en els dies següents haurem de superar desnivells d'entre 700 i 800 m. Destaca la pujada al coll d'Ordino, un fort ascens que sembla traçat gairebé en línia recta. El Principat té una bona xarxa de refugis lliures que habitualment es mantenen en força bona estat. A la vall del Madriu en tenim uns bons exemples amb els refugis de l'Illa, del riu dels Orris o de Fontverd. Als peus del Comapedrosa hi trobem el refugi guardat que porta el mateix nom. Qui es vegi amb cor de seguir caminant pot continuar fins al refugi lliure de Baiau, enmig del bellíssim circ que ens dona la benvinguda a terres lleidatanes.

   

La Transpirinenca (GR-11): Pirineu de Girona

Del mar a l'alta muntanya

La Travessia Transpirinenca o sender de Gran Recorregut GR-11 és una ruta de 800 km. que travessa la serralada d'un mar a l'altre. Per celebrar les 100 entrades del nostre blog us volem oferir aquesta petita guia, que d'una manera més àmplia trobareu en el llibre "Els Pirineus de cap a cap: 50 etapes. La Transpirinenca (GR-11)". Si fem la ruta d'est a oest, la primera part de la travessia ens portarà des del paisatge agrest del Cap de Creus als gairebé dos mil metres d'altura de la Vall de Núria, segurament l'indret més emblemàtic del Pirineu de Girona. Aquest és, sens dubte, un dels principals al.licients del primer tram del GR-11: ser capaços de recórrer, només amb l'ajut dels nostres peus, la distància que separa el blau profund de la Costa Brava dels estanys on s'enmirallen els imponents cims de la Cerdanya, que ens acompanyaran en l'última etapa abans d'arribar a Andorra.

Etapa 1: Cap de Creus- El Port de la Selva (15 km. 4 h i 15 min.) Etapa sense dificultats que ens permet gaudir de la bellesa d'aquest paratge protegit. La tradició mana baixar a tocar l'aigua del mar, un gest que repetirem quan arribem al Cap d'Higuer, al final de la nostra ruta.

Etapa 2: El Port de la Selva- Vilamaniscle (21 km. 5 h i 15 min.) El punt més destacat d'aquesta etapa és el monestir de Sant Pere de Rodes, obra cabdal del romànic català que ens ofereix unes vistes incomparables de la costa. Això sí, per arribar-hi haurem de superar un desnivell de 500 metres.

Etapa 3: Vilamaniscle- Requesens (28,5 km. 7 h i 30 min.) Alzines sureres, dòlmens i  menhirs seran els nostres acompanyants en aquesta caminada per la serra de l'Albera. Una etapa llarga que ens porta des del monestir de Sant Quirze de Colera fins al castell de Requesens, un veritable escenari de pel.lícula.

Etapa 4: Requesens- La Vajol (20 km. 6 h i 30 min) Aquesta és una de les etapes del GR-11 que ens obliga a tornar a la "civilització", perquè haurem de travessar La Jonquera i l'autopista. L'incendi d'aquest estiu ha destruït part dels boscos de la zona, però gràcies a l'encarregat del GR-11 en el tram Cap de Creus- La Vajol, les marques del sender ja han estat repintades.

Etapa 5: La Vajol- Albanyà (25 km. 6 h i 45 min.) El mirador de l'Empordà i la Mina d'en Negrín són algunes de les fites en la primera part d'aquesta etapa que, després de deixar enrere Maçanet de Cabrenys i la seva maça d'en Rotllà, ens condueix a Albanyà, als peus del Bassegoda, ja a punt d'entrar a l'Alta Garrotxa.

Etapa 6: Albanyà- Sant Aniol d'Aguja (16 km. 6 h i 10 min.). Ja hem  superat la barrera dels 100 km. des que vam sortir del Cap de Creus i ara el paisatge ha canviat radicalment. Tot és molt més verd i humid, i per primera vegada superem els mil metres d'altura amb l'ascensió al coll del Bassegoda. Ja som a la Garrotxa, "terra aspra, trencada i de mala petja".

Etapa 7: Sant Aniol d'Aguja- Beget (14,6 km. 4 h i 30 min.) Beget és un dels pobles més bells de la Transpirinenca. Per arribar-hi caminarem per l'orografia agresta de la Garrotxa que ens obsequiarà amb algunes vistes vertiginoses. El cansament es farà notar, però el paisatge i el final d'etapa es mereixen tots els esforços.

Etapa 8: Beget- Setcases (22,8 km. 6 h i 20 min.) Semblava impossible quan vam començar a caminar al costat del mar, però l'alta muntanya ja es aquí. En aquesta etapa ens acostarem als dos mil metres i trepitjarem els primers prats alpins. Serà una caminada dura, de pujada constant amb un fort desnivell que ens portarà fins a Setcases després d'un pronunciat descens.

Etapa 9: Setcases- Núria (20 km. 6 h i 30 min.) Una de les etapes més memorables del GR-11 per la panoràmica immillorable que ens ofereix d'un vessant i l'altre dels Pirineus. Després de passar pel refugi d'Ulldeter, la cresta que recorrerem ens regalarà unes vistes extraordinàries dels estanys de Carançà. L'arribada al final d'etapa, el santuari de Núria, també es d'aquelles que fan història.

Etapa 10: Núria- Planoles (18 km. 5h i 45 min.) El GR-11 ens porta fins a Queralbs seguint en bona part el Camí Vell, l'antic sender que durant segles van utilitzar els pelegrins que pujaven al Santuari de Núria. La jornada acaba a Planoles, colofó d'aquesta bonica caminada en els dominis del Puigmal.

Etapa 11: Planoles- Puigcerdà (24,5 km. 6 h.) En aquesta etapa passen per l'encisador poblet de Dòrria, un dels més elevats de Catalunya, i sortim del Ripollès per entrar a la Cerdanya. Aquesta vall té com a particularitat que s'estén d'est a oest en comptes de nord a sud, com la majoria de les valls dels Pirineus, i per això és més assolellada.

Etapa 12: Puigcerdà- refugi de Malniu (14 km. 4 h i 15 min.) La d'avui serà una etapa curta però d'ascens fort i constant. La recompensa seran les vistes excepcionals de la plana de la Cerdanya i l'arribada al refugi de Malniu, on podem aprofitar per fer una petita excursió a l'estany de Malniu. Un escenari idíl.lic on diu la llegenda que hi viuen les dones d'aigua.

Etapa 13: Refugi de Malniu- refugi de l'Illa (14,2 km. 6 h i 15 min.) Una bella caminada que ens portarà fins a les portes del Principat d'Andorra. Passarem per l'espectacular circ d'Engorgs i per la pintoresca vall de la Llosa, on hi trobem la cabana dels Esparvers. Una última remuntada per superar el coll i el GR-11 entra al Pirineu d'Andorra. La Transpirinenca continuarà en un pròxim post!

Algunes claus: El pas del GR-11 pel Pirineu de Girona es caracteritza per la gran diversitat de paisatges que travessa. Això té una part molt positiva, com és la bellesa i varietat de la ruta, però també ens pot suposar algun mal de cap. Quan pensem en una travessia com la Transpirinenca la primera imatge que ens passa pel cap és probablement la d'un paisatge d'alta muntanya. Aquí en canvi comencem la ruta al costat del mar i les primeres etapes d'interior les fem a poca altura. Ens resultarà estrany caminar al costat de la platja equipats com a muntanyencs i carregant una gran motxilla. La Transpirinenca s'acostuma a fer en els mesos d'estiu per evitar la neu i les geleres en les cotes més altes, i per això en les dues primeres etapes conviurem amb turistes en banyador i, de ben segur, passarem més calor de la que voldríem. El Bassegoda ens portarà a mil metres d'altura sobre el mar, però el  primer contacte amb el paisatge més típicament pirinenc no el tindrem fins passat Beget. Una altra diferència amb els trams més muntanyencs del GR-11 que ens esperen més endavant és l'allotjament. Qui pensi en refugis de muntanya guardats ha de tenir en compte que no en trobarà fins a Ulldeter. Per tant, i sobretot si no portem tenda, ens caldrà planificar bé els finals d'etapa per saber on podrem trobar un hotel, una casa rural o un camping, i on haurem de fer bivac.

   

Celebrem els 100! Nuestro blog ya tiene 100 posts!

   

Aquest és el post número 100 des que vam estrenar el nostre blog. El vam inaugurar el 20 de juny del 2009 per celebrar el primer aniversari del llibre "La pedra d'Omari: una aventura al Kilimanjaro", que va precedir la nostra guia fotogràfica sobre la Travessia Transpirinenca o GR 11. Al llarg d'aquests anys hem anat publicant les nostres experiències a trekkings com el del Landmannalaugar, a Islàndia, o el de la W del parc de les Torres del Paine, a la Patagònia xilena. Però sobretot hem volgut dedicar aquest blog de viatges i muntanya als nostres estimats Pirineus. Esperem que en els pròxims anys ens continueu acompanyant. Gràcies als nostres seguidors i a tots els que ens heu llegit alguna vegada!

Este es el post número 100 desde que estrenamos nuestro blog. Lo inauguramos el 20 de junio del 2009 para celebrar el primer aniversario del libro "La pedra d'Omari: una aventura al Kilimanjaro", que precedió a nuestra guía fotográfica sobre la Travesía Transpirenaica o GR 11. Durante estos años hemos publicado nuestras experiencias en trekkings como el Landmannalaugar, en Islandia, o la W del parque de las Torres del Paine, en la Patagonia chilena. Pero sobretodo hemos querido dedicar este blog de montaña y viajes a nuestros queridos Pirineos. Esperamos que en los próximos años continuéis acompañándonos. ¡Gracias a nuestros seguidores y a todos los que nos habéis leído alguna vez!

   

¡Tormenta!

     Son las 17:00 y hace rato que el cielo se ha oscurecido, las nubes han tapado el sol pero el calor y la humedad no han bajado. Dejamos atrás la cabaña de pescadores y comenzamos la última subida del día. En una hora estaremos descansando en el refugio. El sendero discurre por un bosque cerrado, con una gran pendiente. Queremos llegar rápido pero nuestras piernas remolonean después de tantos kilómetros y nuestras mochilas, cargadas de kilos, prefieren quedarse atrás. El aire se hace más denso, la humedad aumenta, el sudor cae por la frente, se hace más difícil respirar. Una parada para beber agua y seguimos avanzando, cada vez más despacio. A lo lejos un trueno, muy lejano afortunadamente, llegaremos antes que la tormenta pero hay que aligerar el paso, un esfuerzo más, las ocho horas de subidas y bajadas a lo largo de veinte kilómetros, y el cansancio acumulado durante tantos días de travesía no perdonan. Otro trueno, nos miramos con preocupación pero no hablamos. Un vistazo al mapa, ya casi estamos. Los primeros goterones se confunden con el sudor, empieza a llover. Otro trueno, ya está cerca la tormenta. Un resplandor se cuela entre las ramas que ahora dejan ver el cielo, otro trueno. Ya está aquí. La lluvia es intensa cuando el bosque cambia su aspecto, las rocas cortan el paso a la maleza y los árboles se dispersan, a lo lejos la gran pared del embalse. Los rayos se montan unos sobre otros, y los truenos resuenan haciendo eco entre las montañas. El sendero trepa por la derecha hacia lo alto del muro, avanzamos rápido. Al llegar arriba el embalse de la Restanca “muy bonito pero mañana lo vemos” y echamos a correr por la pasarela sobre la presa que nos separa del antiguo edificio de la compañía eléctrica convertido ahora en refugio. Parecía una película de Rambo, los dos corriendo por el muro, a un lado el lago, al otro el precipicio, solo nos separa una barandilla metálica, miro hacia atrás, corremos a cámara lenta, los rayos iluminan el escenario...

Por suerte llegamos sin percances al refugio, pero nuestra última carrera podría haber acabado mal. Y es que incumplimos casi todas las recomendaciones de lo que hay que hacer en caso de tormenta: estábamos al lado de una masa de agua (el embalse) y de un objeto metálico (la barandilla), nos pusimos a correr y encima llevábamos la ropa mojada. Aquí tenéis algunos consejos para que no os pase lo mismo.

¿Qué hacer ante una tormenta?

• Consultar el parte meteorológico antes de salir a la montaña.
• En verano hay más probabilidad de tormenta a partir de las cuatro de la tarde.
• Desistir de hacer cumbre o terminar la excursión si la tormenta está cerca.
• Si se eriza el cabello, sientes un hormigueo en la piel y los objetos metálicos emiten un zumbido o saltan chispas, la tormenta está encima y va a caer un rayo.

Si la tormenta está encima.

• Abandona cimas, lomas... y busca refugio en las zonas bajas donde no haya riesgo de inundaciones o riadas.
• No echar a correr, se crea una zona de turbulencia que puede atraer al rayo.
• Deshacerse de los objetos metálicos como bastones, piolet, paraguas...  y alejarse al menos 30 metros de ellos. Apagar todos los aparatos electrónicos (teléfonos, radios...) Aléjate también de vallas, alambradas, tendidos eléctricos,  raíles de ferrocarril, bicicletas...
• Nunca refugiarse debajo de un árbol, roca o elementos  prominentes y solitarios. Alejarse también de animales o rebaños.
• Si se va en grupo dispersarse. Con los niños mantener contacto visual y verbal para evitar el pánico o el extravío.
• Evitar terrenos abiertos y despejados como praderas o campos de cultivo.
• Un bosque pequeño puede ser un buen refugio, busca los árboles más bajos.
• Alejarse y no refugiarse en pequeños edificios aislados como graneros, cabañas...
• Abandonar la tienda de campaña y alejarse de ella.
• Los salientes rocosos tampoco son seguros. Solo son seguras las cuevas más profundas y anchas con más de un metro a cada lado.
• Alejarse de masas de agua como charcos, ríos, lagos, piscinas...
• Aislarse del suelo mojado adoptando la posición de seguridad (en cuclillas, lo más agachado posible, tocando el suelo solo con el calzado o mejor sobre la mochila) no tumbarse en horizontal.
• Si notamos que se eriza el cabello o un cosquilleo en el cuerpo, hay que adoptar la posición de seguridad. Un rayo va a caer.
• El mejor refugio es un vehículo cerrado, con el motor parado, la radio apagada y las ventanillas y entradas de aire cerradas, evitando tocar las partes metálicas. 

   

Redescobrint el Camí de Cavalls de Menorca

 

   

Hem aprofitat aquestes vacances d'estiu per recórrer alguns trams del Camí de Cavalls de Menorca. I la conclusió és que els 2,6 milions d'euros que s'hi han destinat en els últims anys han servit per millorar d'una manera evident aquest sender de 185 km. que rodeja l'illa. La ruta està ben senyalitzada, hi ha escales, passarel.les i baranes per superar els trams més complicats i tot s'ha fet en fusta, per la qual cosa l'estètica del conjunt no s'ha vist ressentida. Per això, en una visita recent, el subdirector general de Desenvolupament Rural i Política Forestal del ministeri d'Agricultura, Antonio Flores, va afirmar que aquest camí és un dels que té més nivell de qualitat entre tots els que es poden recórrer a Espanya. La mala notícia és que, a causa de la crisi, de moment no es pot garantir que tiri endavant la quarta fase de condicionament del sender. Per sort, la part més important de les millores ja està feta, i ara del que es tracta és de mantenir-les i complementar-les, per exemple, amb la construcció d'aparcaments per facilitar-ne l'accés.

El Camí de Cavalls (camino de caballos) de Menorca es un sendero de 185 km. de longitud que rodea la isla. Para los que lo conocemos desde hace años, las mejoras realizadas son muy evidentes y hay que reconocer que se han hecho preservando la estética y sin destruir la belleza del paisaje. No hace tanto que era imposible recorrer en su totalidad este viejo camino de vigilancia costera, que tiene su origen en el siglo XIV. Muchos tramos estaban en mal estado pero lo más complicado para transitarlo es que pasaba por propiedades privadas, por lo que hubo que acometer expropiaciones. Ahora el sendero está abierto en su totalidad, se han destinado 2,6 millones de euros para acondicionarlo y ha pasado a formar parte de las rutas de Gran Recorrido europeas como GR223. El Camí de Cavalls se ha dividido en 20 etapas que se pueden cubrir en unos diez días. En una visita reciente, el subdirector general del ministerio de Agricultura, Antonio Flores, explicó que a causa de la crisis económica no está garantizado que se pueda llevar a cabo la cuarta fase de acondicionamiento del sendero. Por suerte, se trata de mejoras complementarias, como la construcción de aparcamientos para facilitar el acceso, Flores afirmó que el Camí de Cavalls es uno de los senderos de mayor calidad entre los que se pueden recorrer en España, y planteó la posibilidad de crear una marca turística entorno al camino. En este sentido se pronunció también el presidente del Consell Insular, Santiago Tadeo, que abogó por darle un enfoque internacional y promocionar la isla como un producto enfocado al medio ambiente y a un turismo alternativo, porque el sol y la playa tienen  un techo muy claro. Por su parte, el conseller de Movilidad y Proyectos, Luis Alejandre, no descartó que se estudie el establecimiento de alguna medida de vigilancia en el sendero para evitar actos incívicos, así como un control del aforo.

A wonderful way to discover the island of  Menorca. The Camí de Cavalls (Horse Path) is a 185 km. trail which goes around the entire island. It was established in the XIV century and it was used to defend the coast. After many claims from the local population and thanks to the recovery work, the path has become a public trail and it has been included in the the European Great Routes paths as GR223.