Nuevo refugio en Llauset

Una buena noticia para los montañeros que se planteen recorrer en el futuro el GR-11 o Travesía Transpirenaica. La Federación Aragonesa de Montaña (FAM) está estudiando la construcción de un refugio en los alrededores de Cap de Llauset, a 2.300 metros de altitud. Este nuevo refugio estaría situado en la etapa del GR-11 que va desde los refugios de Hospital de Viella o Conangles hasta Puen de San Chaime, al lado de Benasque (en sentido este-oeste). Actualmente esta etapa es una de las más largas de la Transpirenaica precisamente por la falta de alojamiento. Lo único que encontramos son las ruinas del antiguo refugio del Estany de Llauset (en la foto). Es cierto que tenemos un pequeño refugio libre en los lagos de Anglos, pero está demasiado cerca del inicio de la etapa. Más adelante tenemos el refugio libre de Coronas, pero ya estamos tan cerca del final de etapa que casi es preferible seguir hasta Puen de San Chaime, donde encontramos un par de campings con albergue. Así las cosas, la etapa completa desde el refugio de Conangles hasta Puen de San Chaime nos supone una caminata de 25 km. , con un desnivel de más de 1.200 metros que tardaremos en recorrer casi 12 horas. Un sobreesfuerzo que en el futuro se puede ver aliviado con este nuevo refugio. Si la FAM consigue la licencia del ayuntamiento de Montanuy, las obras podrían comenzar este mismo verano.

Una de les principals recomanacions si fem la Transpirinenca en els mesos de juliol o agost és començar a caminar ben aviat al matí, per evitar les tempestes elèctriques tan habituals les tardes d'estiu. Tal i com està actualment l'etapa que va des del refugi de Conangles, prop d'Hospital de Viella, fins a Puen de San Chaime, al costat de Benasc, es fa molt difícil complir aquest propòsit. Vam sortir del refugi de Conangles passades les cinc del matí, i a primera hora de la tarda ja vam començar a veure els primers llàmpecs quan passàvem pel refugi de Coronas. La pluja ens va acompanyar l'últim tram del recorregut, però vam tenir prou força per dir que no al conductor de l'autobus que fa la ruta des de Plan de Senarta a Coronas i que ens oferia baixar-nos. El nostre propòsit era fer tota la Transpirinenca a peu, i no era qüestió de fer-se enterre encara que ens perseguissin els llàmpecs. Vam aconseguir arribar a l'alberg del camping Ixeia, i la pedregada que va caure aquella nit va ser absolutament espectacular.

Good news for people plannig to walk GR-11 or the Transpyrenean Trail in the future. They are planning to build a new refuge in Cap de Llauset, in the stage which goes from Conangles refuge (close to Hospital de Viella) to Puen de San Chaime (near Benasque). It take almost 12 hours to go from one point to the other.

80 anys del cremallera de Núria

El tren cremallera de Núria celebra aquesta setmana el seu vuitantè aniversari. Es va inaugurar el 1931, i al llarg de la seva existència ha transportat personatges il.lustres, com els redactors de l'Estatut del 1932. El tren de Núria supera un desnivell de més de mil metres i una distancia de 12,5 km., 7 dels quals es fan pel sistema de cremallera. És molt interessant visitar el museu que hi ha a l'estació de Ribes-centre per conèixer la història d'aquest mitjà de transport. Fins a la seva construcció, els pelegrins que anaven al santuari o els excursionistes que visitaven la vall de Núria havien de pujar a peu per l'antic camí que encara s'utilitza en l'actualitat. Una bona experiència és pujar en el cremallera i fer el descens per l'antic camí de Núria, que està marcat amb els senyals blancs i vermells dels senders de gran recorregut (GR) perquè forma part de la Travessia Transpirinenca o GR-11. A Núria només s'hi pot accedir en tren o a peu, i això ha fet possible conservar el medi ambient de la zona, que ofereix uns paisatges impressionants.

El tren cremallera de Núria cumple esta semana 80 años. Fue el segundo cremallera de España después del de Montserrat y a lo largo de su existencia ha transportado a personajes ilustres, como los redactores del Estatuto de 1932. El tren de Nuria supera un desnivel de más de mil metros y una distancia de 12,5km. , 7 de los cuales están dotados con el sistema de cremallera. Es muy interesante visitar el museo que hay en la estación de Ribes-centro para conocer la historia de este medio de transporte. Hasta su construcción, los peregrinos que iban al santuario y los excursionistas que visitaban el valle de Nuria tenían que subir a pie por el antiguo camino que aún se utiliza en la actualidad. Una buena experiencia es subir en el cremallera y hacer el descenso por el antiguo camino de Nuria, marcado con las señales blancas y rojas de los senderos de gran recorrido (GR) porque forma parte de la Travesía Transpirenaica o GR-11. El hecho de que sólo se pueda subir al valle a pie o en cremallera ha preservado el medio ambiente de la zona, que ofrece un entorno incomparable.

Vall de Núria is located in the Eastern Pyrenees. It has a wonderful landscape, and the environment has been preserved because you can only get there walking or by train. This week the rack train is celebrating its 80th birthday. It covers a distance of 12,5 km. and takes you up an incline of over 1000 metres. A great experience is to go up using the train and walk the way back.

Presentació a Taradell del llibre del GR-11

Aquest mes de febrer vam presentar a la biblioteca Antoni Pladevall i Font de Taradell el nostre llibre "Els Pirineus de cap a cap: 50 etapes. La Transpirinenca (GR-11)"de Cossetània Edicions. Vam conèixer la directora de la biblioteca, Eva Leucó, l'octubre passat a la Fira del Llibre de Muntanya de Tavertet i ens va convidar a anar a Taradell. Va ser difícil trobar data perquè ens havíem de traslladar des de Madrid, però finalment vam fixar un cap de setmana. Durant l'acte vam poder fer una projecció fotogràfica amb totes les imatges de la travessia. El llibre el va presentar el director editorial de Cossetània, Josep Maria Olivé. Una bona experiència que intentarem repetir quan tinguem un nou llibre al mercat. És un molt bon lloc per fer-hi aquest tipus d'actes: ampli, preparat i amb una secció molt completa de muntanya i viatges.

http://bibliosenderisme.taradell.cat/2011/02/14/presentacio-del-llibre-els-pirineus-de-cap-a-cap-50-etapes-la-transpirinenca-gr-11/#more-302

Este mes de febrero presentamos en la biblioteca Antoni Pladevall i Font de Taradell nuestro libro "Los Pirineos de cabo a cabo: 50 etapas. La Transpirenaica (GR-11)" de editorial Lectio. Conocimos a la directora del centro, Eva Leucó, en la Feria de Literatura de Montaña de Tavertet el pasado octubre, y nos invitó a ir a Taradell. Fue difícil encontrar una fecha, porque teníamos que trasladarnos desde Madrid, pero finalmente conseguimos fijar un fin de semana. Durante el acto hicimos una proyección fotográfica con todas las imágenes de la travesía. El libro lo presentó el director editorial de Cossetània/Lectio, Josep Maria Olivé. Una buena experiencia que intentaremos repetir cuando tengamos un libro nuevo en el mercado. Es un buen lugar para hacer este tipo de actos: amplio, preparado, y con una sección muy completa de montaña y viajes.

http://bibliosenderisme.taradell.cat/2011/02/14/presentacio-del-llibre-els-pirineus-de-cap-a-cap-50-etapes-la-transpirinenca-gr-11/#more-302

Subiendo al Puerto de Belagua

Esta foto la tomamos desde el Puerto de Ernaz, en la carretera de Belagua, casi llegando a la Piedra de San Martín. El macizo de Larra ofrece una imagen espectacular de noche, con la pirámide inconfundible del Anie-Auñamendi dominando el paisaje. Cuando cayó la noche dejaron de pasar los coches que venían de las estaciones de esquí, así que hubo que esperar un rato para poder hacer la foto. Eso sí, en buena compañía: un zorro con ganas de socializar insistía en subirse al maletero del coche. Y después, para resarcirnos del frío y de la espera, la merecida cena en una sidrería de Izaba/Isaba.

DATOS TÉCNICOS

24-70mm f/2.8 @ 40mm

ISO 160

f/5,0 -0,67 Ev

231 segundos de exposición

La "piedra de San Martín" presideix el port d'Ernaz (1.760 m.), també conegut com de Belagua o de Larra. Aquí, cada 13 de juliol, se celebra des de fa segles l'anomenat Tribut de les Tres Vaques, que els habitants del Baretous fan als del Roncal per poder compartir pastures i fonts. Aquest pacte se segella sobre la pedra marcada amb la fita fronterera número 262. Amb les mans al damunt, uns i altres proclamen: "Pax avant!", sigui la pau a partir d'ara.

Picture taken from Ernaz mountain pass or Piedra de San Martín (1.760 m.), in Belagua's road. At night you can get an incredible view of Larra mountains, with the pyramid of Anie-Auñamendi dominating the landscape.

TECHNICAL DATA

24-70mm f/2.8 @ 40mm
ISO 160
f/5,0 -0,67 Ev
231 seconds of exposure

Bosc del Gerdar (vall de la Bonaigua)

La lluvia no es excusa para no disfrutar del otoño. Si el tiempo es bueno o sólo chispea, toca salir a pasear por el bosque. Y si llueve con fuerza, los colores de los árboles del Gerdar nos llegarán todavía más brillantes atrapados en las gotas que agua que resbalan sobre el cristal. Como decía Albert Camus, el otoño es una segunda primavera en la que cada hoja es una flor.

La pluja no és excusa per no gaudir de la tardor. Si fa bo o només plovisqueja, toca sortir a passejar pel bosc. I si plou amb força, els colors dels arbres del Gerdar ens arribaran encara més lluents atrapats en les gotes d'aigua que llisquen sobre el vidre. Com deia Albert Camus, la tardor és una segona primavera en la que cada fulla és una flor.

Bosc del Gerdar (Gerdar Forest), vall de la Bonaigua, Pallars Sobirà. Enjoying fall season even if it rains.

Saut deth Pish (Val d'Aran)

Preparant el nostre viatge a la Val d'Aran. En aquesta època és espectacular, perquè es nota la influència atlàntica i molts boscos ja estan vestits de plena tardor. Aquesta és una excursió molt apropiada per al pont plujós que ens espera, perquè podrem veure els colors dels arbres pràcticament sense haver de sortit del cotxe. És la ruta que ens porta fins a la cascada Saut deth Pish. Hem d'agafar la pista asfaltada que trobarem a la sortida d'Arròs. Pujarem per tota la Val de Varradòs enmig dels boscos fins que trobem l'aparcament del Plan des Artiguetes. En només cinc minuts arribem a la cascada de la foto. En podeu veure més a http://dacalleja.wordpress.com/2009/12/01/saut-deth-pish-vall-daran/

Preparando nuestro viaje a la Val d'Aran. En esta época es espectacular, porque se nota la influencia atlántica y muchos bosques ya están vestidos de pleno otoño. Ésta es una excursión muy apropiada para el puente lluvioso que nos espera, porque podremos ver los colores de los árboles casi sin tener que salir del coche.Es la ruta que nos lleva a la cascada Saut deth Pish. Tenemos que coger la pista asfaltada que encontraremos a la salida de Arròs. Subimos por la Val de Varradòs rodeados de bosques y llegamos al aparcamiento del Plan des Artiguetes. A sólo cinco minutos de distancia nos espera la cascada de la imagen. Podéis ver más fotos en http://dacalleja.wordpress.com/2009/12/01/saut-deth-pish-vall-daran/

Saut deth Pish is one of the nicest waterfalls in Val d'Aran, and a good thing in case of bad weather is that you almost don't have to walk to reach it.You have to take the road in Arròs, and drive about 12 km. until you get to the parking at Plan des Artiguetes. The waterfall is only five minutes away. The landscape is magnificent, specially in autumn. More pictures in http://dacalleja.wordpress.com/2009/12/01/saut-deth-pish-vall-daran/

Erronkari/Roncal y Belagua: montañas y quesos

La Peña Ezkaurre/Ezcaurri es el primer o el último dos mil de la Travesía Transpirenaica (GR-11), dependerá de si recorremos la ruta de oeste a este o a la inversa. A sus pies, el pueblo de Izaba/Isaba, el más septentrional de los siete municipios que integran el Valle de Roncal. Río Ezka/Esca abajo se levantan Urzainki/Urzainqui y Erronkari/Ronal, la villa que lleva el nombre del valle y de los famosos quesos. Y hacia el norte, el Valle de Belagua, el único valle de origen glaciar de Navarra. Bosques increíbles, montañas y pueblos tradicionales... Y, para comer, no desaprovechéis la ocasión de hacer una parada en la carretera que conduce al Puerto de Belagua y la Reserva Natural de Larra. La Venta de Juan Pito, un lugar con historia y con las vistas espectaculares que podéis ver en la foto.

La Peña Ezkaurre/Ezcaurri és el primer o l'últim dos mil que trobem en la Travessia Transpirinenca (GR-11), dependrà de si hem començat la ruta per l'oest o per l'est. Als seus peus, el poble d'Izaba/Isaba, el més septentrional dels set municipis que integren la vall de Roncal. Riu Ezka/Esca avall s'aixequen Urzainki/Urzainqui i Erronkari/Roncal, la vila que du el nom de la vall i dels famosos formatges. I cap al nord, la vall de Belagua, l'única vall d'origen glacial de Navarra. Boscos increïbles, muntanyes i pobles tradicionals.... i per menjar, no desaprofiteu l'ocasió de fer una aturada a la carretera que condueix al Port de Belagua i la Reseva Natural de Larra. La Venta de Juan Pito, un lloc amb història i amb les vistes espectaculars que mostra la foto.

In this picture you can see the view of Roncal Valley (Navarra) that you get from "La Venta de Juan Pito", a nice restaurant you'll find in the way to Belagua mountain pass and Larra Natural Reserve. Roncal and Belagua valleys are one of the most beautiful places in the Pyrenees.