lunes, 21 de octubre de 2013
Enhorabona al Parc Nacional d'Aigüestortes! / 58 años del Parque Nacional de Aiguestortes i Estany de Sant Maurici
Hoy cumple 58 años el Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Una gran noticia. justo el día que se conoce que los vecinos del Valle de Benasque han votado en contra del cambio de estatus del Parque Natural Posets-Maladeta por el de Parque Nacional, que lo convertiría en el tercero del Pirineo. Ahora el Ayuntamiento de Benasque emitirá un dictamen al Gobierno de Aragón que fue quien hizo la propuesta de cambio.
Per celebrar-ho, aquí teniu aquesta foto dels Encantats vistos des dels estanys d'Amitges. Uns dels escenaris privilegiats d'aquest gran parc nacional que ja s'acosta als 60 anys de vida!
miércoles, 9 de octubre de 2013
El glaciar de Bossons/ Excursió al "chalet" de Bossons
Com us comentàvem en el post anterior, la glacera de Bossons és potser la més espectacular de Chamonix, perquè és la que té el front a menys altitud i sembla que estigui a punt de desplomar-se sobre la vall. Als peus de la glacera hi trobem el bar-restaurant del chalet du Glacier des Bossons (a la foto). Per pujar-hi hi ha un telecadira que arriba als 1.400 metres i us deixa a només cinc minuts del bar. El preu per als adults (tarifes 2013) és de 8,30 euros l'anada i 11,30 euros anada i tornada. Però nosaltres us recomanem no agafar el telecadira sinó arribar a peu a la glacera. És una excursió senzilla i curta, de només 50 minuts (la pujada), i tot i que l'ascens és constant, es fa per un camí còmode i sota l'ombra dels arbres. A la terrassa del xalet podeu veure les restes dels avions d'Air India estavellats a la zona, i també hi ha diversos plafons on s'explica d'una manera molt didàctica la història de la glacera de Bossons i com ha anat canviant amb el pas del temps. Seguint els plafons, i a només cinc minuts de distància, hi ha un punt fotogràfic de la glacera que no us podeu perdre!
Como os comentábamos en el post anterior, el glaciar de Bossons es quizá el más espectacular de Chamonix, porque es el que tiene el frente a menos altura y da la sensación de estar a punto de desplomarse sobre el valle. A los pies del glaciar encontramos el bar-restaurante del chalet du Glacier des Bossons (en la foto). Para llegar hay un telesilla que sube hasta los 1.400 metros y os deja a sólo cinco minutos del bar. El precio para los adultos (tarifas 2013) es de 8,30 euros la ida y 11,30 euros ida y vuelta. Sin embargo, nuestra recomendación es no subir en telesilla, sino hacer a pie el camino al glaciar. Es una excursión sencilla y corta, de sólo 50 minutos (la ida) y, aunque el ascenso es constante, se hace por un sendero cómodo y a la sombra de los árboles. En la terraza del chalet podéis ver los restos de los aviones de Air India que se estrellaron en la zona, así como diversos paneles que explican de manera muy didáctica la historia del glaciar de Bossons y cómo ha ido cambiando con el paso del tiempo. Siguiendo los paneles, a escasos cinco minutos de distancia, hay un punto fotográfico del glaciar que no os podéis perder.
martes, 1 de octubre de 2013
Joyas en el glaciar/ El tresor del Montblanc
El glaciar de Bossons es quizá el más emblemático del valle de Chamoix-Montblanc. No es el más bonito, pero sí el que llama más la atención porque es el que llega más abajo. Su parte frontal parece colgar literalmente sobre el pueblo de Bossons y es visible desde toda la zona. Pero además, el glaciar de Bossons está cargado de misterios y sorpresas. Hace escasos días, un joven alpinista francés encontró una caja metálica repleta de joyas. Rubíes, esmeraldas y zafiros, guardados en saquitos con la inscripción Made in India. Un joyero local valoró el hallazgo entre los 130.000 y los 245.000 euros, aunque ahora será objeto de otras tasaciones. Todo apunta que son restos de alguno de los dos accidentes de aviones indios ocurridos en el glaciar. En 1950 se estrelló el Malabar Princess, de Air India, dejando 48 vícitimas y ningún superviviente. Quince años después, prácticamente en el mismo lugar, colisionó otro avión de la misma compañía, el Kanchenjunga. Hubo 117 víctimas, entre las cuales, para añadir más misterio al caso, estaba uno de los padres del programa nuclear indio. Desde entonces, el glaciar "vomita" periódicamente restos de los dos accidentes, y no es extraño encontrar maletas o partes de la cabina. En el 2008 apareció el motor del Malabar Princess, que actualmente está expuesto en la terraza del chalet des Bossons. Este será el destino de la ruta que os narraremos en el próximo post, dentro de nuestra serie dedicada a las excursiones fáciles en el valle de Chamonix-Montblanc.
La troballa d'una capsa de joies per part d'un jove alpinista és una història de pel.lícula i, de fet, els accidents d'avions indis a la glacera de Bossons ja s'han portat a la gran pantalla. Un dels exemples és el film Malabar Princess, de l'any 2004.
Relata la història d'un nen de vuit anys que busca la seva mare desapareguda a la glacera i que acabarà descobrint els misteris de l'avió estavellat l'any 1950. El jove alpinista que a començaments de setembre va trobar la capsa metàl.lica plena de joies ha preferit mantenir-se en l'anonimat, però el que és clar és que la seva és també una història de pel.lícula, i més encara si no apareix el propietari del tresor o els seus hereus i el muntanyenc anònim es queda finalment amb la troballa.
lunes, 23 de septiembre de 2013
Le Lac Blanc. Alps. France
L'excursió a le Lac Blanc és relativament fàcil i no gaire llarga (en total, poc més de 3 h), però no la podem veure com una simple passejada perquè té un desnivell de 400 m, amb algun tram d'escales tallades a les roques i, el que és pitjor, sense un sol arbre. És a dir, és una excursió fàcil i es pot fer amb nens, però cal tenir en compte que és tota de pujada i que si fa sol passarem força calor. La ruta surt del punt d'arribada del telefèric de La Flegère (1.877 m.). que s'agafa al poble de Les Praz de Chamonix, a pocs quilòmetres de Chamonix. Els més animats sempre poden optar per fer a peu el el recorregut que fa el telecabina, però cal tenir en compte que parlem d'uns 800 metres de desnivell. Com dèiem, des del punt d'arribada del telecabina de la Flègere ja podem emprendre la ruta a le Lac Blanc, encara que també hi ha l'opció d'agafar un segon remuntador, el telecadira de l'Index, que porta fins els 2.595 m. Nosaltres comencem a caminar des de La Flegère per la pista ampla que veurem al davant, que comença descendint uns metres i després ja tomba en ascens cap a la dreta. La pista es converteix en sender amb algun tram de pujada més forta entre les roques i, 1 hora i 45 minuts després d'haver començat a caminar, arribem finalment a le Lac Blanc. Com totes les rutes que farem en el massís de les Aiguilles Rouges, en el conegut com el Balcó Sud de la vall, les vistes són espectaculars, ja ens situem enfront del Montblanc, que s'aixeca a la cara nord. Le Lac Blanc cau pràcticament al davant de la glacera de la Mer de Glace, la més gran de França, i a la qual també dedicarem una excursió en pròxims posts. Al costat del llac hi trobareu el un xalet refugi amb bar-restaurant. El preu del telecabina de la Flègere (tarifes 2012/2013) és de 15 euros l'anada i tornada i de 12,50 euros per als menors de 16 anys. Per als menors de 4 anys és gratis.
La excursión al Lac Blanc és relativamente fácil y no muy larga (en total, poco más de 3 h), pero no la podemos ver como un simple paseo porque tiene un desnivel de 400 m, con algún tramo de escaleras talladas en las rocas y, lo que es peor, sin un solo árbol. Es decir, es una excursión fácil y apta para los niños, pero hay que tener en cuenta que es toda de subida y que si hace sol pasaremos bastante calor. La ruta sale del punto de llegada del teleférico de La Flegère (1.877 m), que se coge en el pueblo de Les Praz de Chamonix, a pocos kilómetros de Chamonix. Los más animados siempre pueden optar por subir a pie el trayecto que hace el telecabina, pero hay que tener en cuenta que hablamos de unos 800 metros de desnivel. Como decíamos, desde el punto de llegada del telecabina de La Flegère ya podemos emprender la ruta hacia el Lago Blanco, aunque también tenéis la opción de tomar un segundo remontador, el telesilla del Index, que lleva hasta los 2.595 metros. Nosotros comenzamos a caminar en La Flegère por la amplia pista que tenemos delante, que comienza con un pequeño descenso y luego ya sube hacia la derecha. La pista se convierte en sendero con alguna subida más fuerte entre las rocas y, una hora y 45 minutos después de haber empezado a andar, llegamos finalmente al Lac Blanc. Como todas las rutas que haremos en el macizo de las Aiguilles Rouges, en el conocido como el Balcón Sur del valle, las vistas son espectaculares, porque nos situamos enfrente del Montblanc, que se levanta en la cara norte. Le Lac Blanc se encuentra prácticamente delante del glaciar de la Mer de Glace, el mayor de Francia, y al que también dedicaremos una excursión en próximos posts. Al lado del lago encontraréis un chalet refugio con bar-restaurante. El precio del teleférico de La Flegère (tarifas 2012/2013) es de 15 euros ida y vuelta y de 12,50 euros para los menores de 16 años. Para los menores de 4 años es gratis.
lunes, 16 de septiembre de 2013
Alps amb nens/ Rutas para todos en Chamonix-Montblanc
Chamonix-Montblanc és el paradís del muntanyenc. No només dels alpinistes més experts, sinó també dels excursionistes amants de les rutes senzilles i de tots aquells que per diversos motius, per exemple, anar amb nens, també aposten per una muntanya sense complicacions. En els següents posts us anirem oferint una selecció de rutes d'aquestes característiques. Totes les hem fet amb la nostra filla de dos anys, que ens ha acompanyat a peu o carregada dins de la motxilla.
Un gran avantatge de Chamonix és que bona part dels remuntadors (telefèrics, telecadires...) estan oberts durant l'estiu, i això permet a l'excursionista estalviar-se desnivells que acostumen a vorejar els mil metres. Així que les rutes comencen ja a una bona altitud, allà on les vistes són més espectaculars, i recorren camins que acostumen a ser força planers i amb poca dificultat.
Per a aquells que no coneguin Chamonix, aquí teniu un petit resum de tot allò que us hi podeu trobar: una vall estreta i llarga esquitxada de pobles florits i ben conservats, a la qual s'hi arriba directament per autopista o tren, amb una gran oferta d'allotjaments, transports públics gratuïts i rodejada d'un paisatge espectacular, amb les glaceres penjant sobre la vall i el Montblanc visible des de tot arreu. Amb tants atractius i avantatges, no cal dir que un dels inconvenients és que ho trobareu tot força ple de gent.
Chamonix-Montblanc és el paraíso del montañero. No sólo de los alpinistas más expertos, sino también de los excursionistas amantes de las rutas sencillas y de todos aquellos que por diversos motivos, por ejemplo, ir con niños, también apuestan por una montaña sin complicaciones. En los siguientes posts os ofreceremos una selección de rutas de estas características. Todas las hemos hecho con nuestra hija de dos años, que nos ha acompañado a pie o cargada en la mochila.
Una gran ventaja de Chamonix es que muchos remontadores (teleféricos, telesillas...) están abiertos en verano, lo que permite al excursionista ahorrarse desniveles que acostumbran a estar cerca de los mil metros. Así que las rutas ya comienzan a una altura considerable, donde las vistas son más espectaculares, y recorren senderos bastante llanos y sin dificultad.
Para los que no conozcan Chamonix, aquí tenéis un pequeño resumen de lo que os podéis encontrar: un valle estrecho y largo salpicado de pueblos floridos y bien conservados, al que se llega directamente por autopista o tren, con una gran oferta de alojamientos, transportes públicos gratuitos y rodeada de un paisaje espectacular, con los glaciares colgando sobre el valle y el Montblanc siempre a la vista. Con tantos atractivos y ventajas, huelga decir que uno de los pocos inconvenientes es que está todo lleno de gente.
martes, 3 de septiembre de 2013
Ascenso solidario al Monte Perdido
Después del paréntesis veraniego, septiembre ya está aquí, y una buena manera de estrenar el otoño que se avecina es participar en una iniciativa solidaria, que ha sido bautizada con el nombre de "Tres cumbres por la educación". El proyecto lo ha puesto en marcha la ONG Entreculturas y la cita es para el fin de semana del 14 y 15 de septiembre. Hay dos modalidades: el ascenso al Monte Perdido y una ruta por el valle de Ordesa. Las otras dos cumbres que se mencionan en el nombre de la iniciativa son el Clarabides y la Tuca Mulleres. El importe de las inscripciones se utilizará para financiar un proyecto educativo en Ecuador.
Ya sabéis, es época de comenzar a disfrutar del otoño. Los días son más cortos, pero la luz es mucho más bonita.
viernes, 26 de julio de 2013
Visitas a la Estación de Canfranc (Huesca)
Suscribirse a:
Entradas (Atom)