El Camí de l'Últim Càtar

A principis de l'any que ve està previst que es presenti de manera oficial l'anomenat Camí de l'Últim Càtar. És una travessia de 189 km. que connecta els Parc Natural del Cadí-Moixeró i el de l'Alt Pirineu amb el Parc Regional de l'Arieja. La ruta rep aquest nom perquè segueix els passos de Guilhem Belibasta, l'últim perfecte o sacerdot càtar conegut i autor de la famosa profecia "D'aquí a 700 anys, el llorer reverdirà".  La nova travessia s'ha dividit en deu etapes entre Bagà (Berguedà) i Tarascon d'Arieja (Arieja) a través d'un itinerari paral.lel al Camí dels Bons Homes, amb el qual s'ha volgut que formi un bucle, de manera que a Tarascon es puguin enllaçar els dos camins. S'espera que el Camí de l'Últim Càtar sigui un nou impuls per al Camí dels Bons Homes, que no ha deixat de crèixer en els últims anys. A l'espera de conèixer les dades dels últims mesos, durant el 2013 han fet la ruta 3.600 persones, enfront de les 3.231 que la van recórrer l'any anterior. A la foto, confluència del Camí dels Bons Homes amb la Travessia Transpirinenca (GR-11) a la vall de la Llosa (Cerdanya).

A principios del próximo año está previsto que se presente oficialmente el llamado Camino del Último Cátaro. Es una travesía de 189 km. que conecta el Parque Natural del Cadí-Moixeró y el de l´Alt Pirineu con el Parque Regional de l'Ariège. La ruta recibe este nombre porque sigue los pasos de Guilhem Belibasta, el último perfecto o sacerdote cátaro conocido y autor de la famosa profecía  "De aquí a
700 años, el laurel reverdecerá". La nueva travesía se ha dividido en diez etapas entre Bagà (Berguedà) y Tarascon d'Ariège (Ariège), a través de un itinerario paralelo al Camino de los Buenos Hombres, con el cual se ha querido que forme un bucle, de manera que en Tarascon se puedan enlazar los dos caminos. Se espera que el Camino del Último Cátaro suponga un nuevo impulso para el Camí dels Bons Homes, que no ha dejado de crecer en los últimos años. A la espera de conocer los datos de los últimos meses, en el 2013 hicieron la ruta 3.600 personas, enfrente de las 3.231 que la recorrieron durante el año anterior. En la foto, confluencia del Camí dels Bons Homes con la Travesía Transpirenaica (GR-11) en el valle de la Llosa (Cerdanya).

Dia Internacional de les Muntanyes / Día Internacional de las Montañas

Avui, 11 de desembre, se celebra el Dia Internacional de les Muntanyes, una iniciativa de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura. Aquest any el Dia Internacional de les Muntanyes es dedica a les muntanyes com a claus per a un futur sostenible. Hi ha algunes dades curioses, i que segurament molts no coneixíem. Per exemple, sabieu que les muntanyes cobreixen més d'una quarta part de la superfície terrestre, que a les muntanyes hi viuen una quarta part dels animals i plantes del planeta, i que aporten fins al 70 per cent de l'aigua dolça del món? Per celebrar aquest dia s'han programat diverses activitats i, per exemple, la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) ha organitzat un concurs de fotos fetes des de cims. Sigui el nostre homenatge a les muntanyes aquesta fotografia que vam fer l'estiu passat durant les nostres vacances a Chamonix. Amb aquestes vistes de l'Aiguille du Midi esmorçavem i sopàvem cada dia. Una tenda de campanya als peus de la gran muntanya. Què més es pot demanar?

Hoy, 11 de diciembre, se celebra el Día Internacional de las Montañas, una iniciativa de la Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura. Este año el Día Internacional de las Montañas se dedica a las montañas como claves para un futuro sostenible. Hay algunos datos curiosos y que seguramente muchos no conocíamos. Por ejemplo, ¿sabíais que las montañas ocupan la cuarta parte de la superficie terreste, que en ellas viven la cuarta parte de los animales y plantas del planeta, y que aportan el 70 por ciento del agua dulce del mundo? Para celebrar este día se han programado diversas actividades y, por ejemplo, la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) ha organizado un concurso de fotos hechas desde cimas. Sea nuestro homenaje a las montañas esta foto tomada el verano pasado durante nuestras vacaciones en Chamonix. Con estas vistas de l'Aiguille du Midi desayunábamos y cenábamos cada día. Una tienda de campaña a los pies de la gran montaña. ¿Qué más se puede pedir?

Ja ha nascut el nou llibre! ¡Ha nacido el nuevo libro!

     En els últims dies hem tingut el blog abandonat a causa de la feina prèvia a la sortida del nostre nou llibre: "Pirineus: 50 paisatges que no et pots perdre" / "Pirineos: 50 paisajes que no te puedes perder". Correccions finals, preparació de les presentacions, entrevistes...Ara que ja ha acabat aquest període de més enrenou volem presentar el llibre, aquí, en el nostre blog. Abans, però, cal donar les gràcies a tots aquells que ens han donat un cop de mà d'una manera o altra: família i amics, l'editorial Cossetània/Lectio, els nostres presentadors, Dani Ramírez a Barcelona i Carlos Santos amb Álvaro Soto a Madrid, i també els companys i mitjans que s'estan fent ressò del llibre (veieu els enllaços al final del post).
     "Pirineus: 50 indrets que no et pots perdre" recull 50 rutes per tota la serralada, des d'Euskadi a Catalunya. Hi ha excursions per a tots els nivells, des de les molts fàcils i aptes per als nens fins a les ascensions als gegants dels Pirineus, com l'Aneto, el Posets i el Mont Perdut. També hem buscat combinar els indrets més famosos amb algunes propostes desconegudes. Tothom ha sentit a parlar del circ de Gavarnie, però, qui sap, per exemple, on és l'Estanh Nere deth Horcalh o el bosc de Gamueta? Com vam escriure per a la contraportada del llibre, en aquesta obra hi trobareu: "Una muntanya màgica i un estany amagat. Un pont penjant i un volcà extingit...." I moltes coses més! Més avall podeu veure una petita mostra del making of del llibre. Esperem que us agradi!

     En los últimos días hemos tenido el  blog abandonado a causa de los preparativos para el nacimiento de nuestro nuevo libro "Pirineos: 50 paisajes que no te puedes perder" / "Pirineus: 50 indrets que no et pots perdre". Correcciones finales, preparación de las presentaciones, entrevistas...Ahora que ya ha pasado la vorágine queremos presentar el libro aquí, en nuestro blog. Lo primero es dar las gracias a todos aquellos que nos han ayudado de una manera u otra: familia y amigos, la editorial Lectio /Cossetània, nuestros presentadores, Carlos Santos con Álvaro Soto en Madrid, y Dani Ramírez en Barcelona, y también a todos los compañeros y medios de comunicación que están informando sobre nuestro libro (podéis ver los enlaces al final del post). 
     "Pirineos: 50 paisajes que no te puedes perder" recoge 50 rutas por toda la cordillera, desde el País Vasco a Cataluña. Hay excursiones para todos los niveles, desde las más fáciles y aptas para niños hasta las ascensiones a los gigantes de los Pirineos, como el Aneto, Posets y Monte Perdido. También hemos buscado combinar los parajes más famosos con algunas propuestas desconocidas. Todo el mundo ha oído hablar del circo de Gavarnie, pero, quien sabe, por ejemplo, dónde está el Estanh Nere deth Horcalh o el bosque de Gamueta? Como escribimos para la contraportada del libro, en esta obra encontraréis. "Una montaña mágica y un lago escondido. Un puente colgante y un volcán extinguido..." Y muchas cosas más. Aquí os dejamos un pequeño making of. ¡Esperamos que os guste! 

Entrevistas y prensa:

Dossier de premsa

Dossier de prensa 

Misteris, RAC1 - 18/11/2013

TN vespre, TV3 - 09/11/2013

Els Matins, TV3 - 08/11/2013

Diari Naciò Digital - 03/11/2013

Esta es la Nuestra, Aragón Radio 2 (min. 37:47) - 21/11/2013

España vuelta y vuelta, RNE - 15/11/2013

La casa de la palabra, Radio Euskadi - 12/11/2013

No es un día cualquiera, RNE - 10/11/2013

Expreso.info - 31/10/2013

Paisajes imprescindibles en los Pirineos (Carmen de Águeda / EFE:TUR)

Pirineos. 50 paisajes que no te puedes perder, (Gente Despierta / RNE nim. 19:50)

Berria.info - 25/10/2013

Enhorabona al Parc Nacional d'Aigüestortes! / 58 años del Parque Nacional de Aiguestortes i Estany de Sant Maurici

Hoy cumple 58 años el Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Una gran noticia. justo el día que se conoce que los vecinos del Valle de Benasque han votado en contra del cambio de estatus del Parque Natural Posets-Maladeta por el de Parque Nacional, que lo convertiría en el tercero del Pirineo. Ahora el Ayuntamiento de Benasque emitirá un dictamen al Gobierno de Aragón que fue quien hizo la propuesta de cambio.

Per celebrar-ho, aquí teniu aquesta foto dels Encantats vistos des dels estanys d'Amitges. Uns dels escenaris privilegiats d'aquest gran parc nacional que ja s'acosta als 60 anys de vida!

El glaciar de Bossons/ Excursió al "chalet" de Bossons

Com us comentàvem en el post anterior, la glacera de Bossons és potser la més espectacular de Chamonix, perquè és la que té el front a menys altitud i sembla que estigui a punt de desplomar-se sobre la vall. Als peus de la glacera hi trobem el bar-restaurant del chalet du Glacier des Bossons (a la foto). Per pujar-hi hi ha un telecadira que arriba als 1.400 metres i us deixa a només cinc minuts del bar. El preu per als adults (tarifes 2013) és de 8,30 euros l'anada i 11,30 euros anada i tornada. Però nosaltres us recomanem no agafar el telecadira sinó arribar a peu a la glacera. És una excursió senzilla i curta, de només 50 minuts (la pujada), i tot i que l'ascens és constant, es fa per un camí còmode i sota l'ombra dels arbres. A la terrassa del xalet podeu veure les restes dels avions d'Air India estavellats a la zona, i també hi ha diversos plafons on s'explica d'una manera molt didàctica la història de la glacera de Bossons i com ha anat canviant amb el pas del temps. Seguint els plafons, i a només cinc minuts de distància, hi ha un punt fotogràfic de la glacera que no us podeu perdre!

Como os comentábamos en el post anterior, el glaciar de Bossons es quizá el más espectacular de Chamonix,  porque es el que tiene el frente a menos altura y da la sensación de estar a punto de desplomarse sobre el valle. A los pies del glaciar encontramos el bar-restaurante del chalet du Glacier des Bossons (en la foto). Para llegar hay un telesilla que sube hasta los 1.400 metros y os deja a sólo cinco minutos del bar. El precio para los adultos (tarifas 2013) es de 8,30 euros la ida y 11,30 euros ida y vuelta. Sin embargo, nuestra recomendación es no subir en telesilla, sino hacer a pie el camino al glaciar. Es una excursión sencilla y corta, de sólo 50 minutos (la ida) y, aunque el ascenso es constante, se hace por un sendero cómodo y a la sombra de los árboles. En la terraza del chalet podéis ver los restos de los aviones de Air India que se estrellaron en la zona, así como diversos paneles que explican de manera muy didáctica la historia del glaciar de Bossons y cómo ha ido cambiando con el paso del tiempo. Siguiendo los paneles, a escasos cinco minutos de distancia, hay un punto fotográfico del glaciar que no os podéis perder.

Joyas en el glaciar/ El tresor del Montblanc

El glaciar de Bossons es quizá el más emblemático del valle de Chamoix-Montblanc. No es el más bonito, pero sí el que llama más la atención porque es el que llega más abajo. Su parte frontal parece colgar literalmente sobre el pueblo de Bossons y es visible desde toda la zona. Pero además, el glaciar de Bossons está cargado de misterios y sorpresas. Hace escasos días, un joven alpinista francés encontró una caja metálica repleta de joyas. Rubíes, esmeraldas y zafiros, guardados en saquitos con la inscripción Made in India. Un joyero local valoró el hallazgo entre los 130.000 y los 245.000 euros, aunque ahora será objeto de otras tasaciones. Todo apunta que son restos de alguno de los dos accidentes de aviones indios ocurridos en el glaciar. En 1950 se estrelló el Malabar Princess, de Air India, dejando 48 vícitimas y ningún superviviente. Quince años después, prácticamente en el mismo lugar, colisionó otro avión de la misma compañía, el Kanchenjunga. Hubo 117 víctimas, entre las cuales, para añadir más misterio al caso, estaba uno de los padres del programa nuclear indio. Desde entonces, el glaciar "vomita" periódicamente restos de los dos accidentes, y no es extraño encontrar maletas o partes de la cabina. En el 2008 apareció el motor del Malabar Princess, que actualmente está expuesto en la terraza del chalet des Bossons. Este será el destino de la ruta que os narraremos en el próximo post, dentro de nuestra serie dedicada a las excursiones fáciles en el valle de Chamonix-Montblanc.

La troballa d'una capsa de joies per part d'un jove alpinista és una història de pel.lícula i, de fet, els accidents d'avions indis a la glacera de Bossons ja s'han portat a la gran pantalla. Un dels exemples és el film Malabar Princess, de l'any 2004.
Relata la història d'un nen de vuit anys que busca la seva mare desapareguda a la glacera i que acabarà descobrint els misteris de l'avió estavellat l'any 1950. El jove alpinista que a començaments de setembre va trobar la capsa metàl.lica plena de joies ha preferit mantenir-se en l'anonimat, però el que és clar és que la seva és també una història de pel.lícula, i més encara si no apareix el propietari del tresor o els seus hereus i el muntanyenc anònim es queda finalment amb la troballa.

Le Lac Blanc. Alps. France

L'excursió a le Lac Blanc és relativament fàcil i no gaire llarga (en total, poc més de 3 h), però no la podem veure com una simple passejada perquè té un desnivell de 400 m, amb algun tram d'escales tallades a les roques i, el que és pitjor, sense un sol arbre. És a dir, és una excursió fàcil i es pot fer amb nens, però cal tenir en compte que és tota de pujada i que si fa sol passarem força calor. La ruta surt del punt d'arribada del telefèric de La Flegère (1.877 m.). que s'agafa al poble de Les Praz de Chamonix, a pocs quilòmetres de Chamonix. Els més animats sempre poden optar per fer a peu el el recorregut que fa el telecabina, però cal tenir en compte que parlem d'uns 800 metres de desnivell. Com dèiem, des del punt d'arribada del telecabina de la Flègere ja podem emprendre la ruta a le Lac Blanc, encara que també hi ha l'opció d'agafar un segon remuntador, el telecadira de l'Index, que porta fins els 2.595 m. Nosaltres comencem a caminar des de La Flegère per la pista ampla que veurem al davant, que comença descendint uns metres i després ja tomba en ascens cap a la dreta. La pista es converteix en sender amb algun tram de pujada més forta entre les roques i, 1 hora i 45 minuts després d'haver començat a caminar, arribem finalment a le Lac Blanc. Com totes les rutes que farem en el massís de les Aiguilles Rouges, en el conegut com el Balcó Sud de la vall, les vistes són espectaculars, ja ens situem enfront del Montblanc, que s'aixeca a la cara nord. Le Lac Blanc cau pràcticament al davant de la glacera de la Mer de Glace, la més gran de França, i a la qual també dedicarem una excursió en pròxims posts. Al costat del llac hi trobareu el un xalet refugi amb bar-restaurant. El preu del telecabina de la Flègere (tarifes 2012/2013) és de 15 euros l'anada i tornada i de 12,50 euros per als menors de 16 anys. Per als menors de 4 anys és gratis.

La excursión al Lac Blanc és relativamente fácil y no muy larga (en total, poco más de 3 h), pero no la podemos ver como un simple paseo porque tiene un desnivel de 400 m, con algún tramo de escaleras talladas en las rocas y, lo que es peor, sin un solo árbol. Es decir, es una excursión fácil y apta para los niños, pero hay que tener en cuenta que es toda de subida y que si hace sol pasaremos bastante calor. La ruta sale del punto de llegada del teleférico de La Flegère (1.877 m), que se coge en el pueblo de Les Praz de Chamonix, a pocos kilómetros de Chamonix. Los más animados siempre pueden optar por subir a pie el trayecto que hace el telecabina, pero hay que tener en cuenta que hablamos de unos 800 metros de desnivel. Como decíamos, desde el punto de llegada del telecabina de La Flegère ya podemos emprender la ruta hacia el Lago Blanco, aunque también tenéis la opción de tomar un segundo remontador, el telesilla del Index, que lleva hasta los 2.595 metros. Nosotros comenzamos a caminar en La Flegère por la amplia pista que tenemos delante, que comienza con un pequeño descenso y luego ya sube hacia la derecha. La pista se convierte en sendero con alguna subida más fuerte entre las rocas y, una hora y 45 minutos después de haber empezado a andar, llegamos finalmente al Lac Blanc. Como todas las rutas que haremos en el macizo de las Aiguilles Rouges, en el conocido como el Balcón Sur del valle, las vistas son espectaculares, porque nos situamos enfrente del Montblanc, que se levanta en la cara norte. Le Lac Blanc se encuentra prácticamente delante del glaciar de la Mer de Glace, el mayor de Francia, y al que también dedicaremos una excursión en próximos posts. Al lado del lago encontraréis un chalet refugio con bar-restaurante. El precio del teleférico de La Flegère (tarifas 2012/2013) es de 15 euros ida y vuelta y de 12,50 euros para los menores de 16 años. Para los menores de 4 años es gratis.