jueves, 29 de noviembre de 2012

Guía Danielink 10: Comer y dormir en Gavarnie


Por norma general dormir en el Pirineo francés acostumbra a salir más caro que hacerlo en el Pirineo catalán, aragonés o navarro. Y más si hablamos de una localidad tan turística como Gavarnie, famosa por el circo y la gran cascada, una de las más altas de Europa. Por este motivo os hacemos una propuesta por si os decidís a conocer esta zona. El Hôtel Compostelle (en la foto de abajo) es un alojamiento con encanto y precios razonables, una combinación imbatible. Estuvimos allí durante una Semana Santa y Sylvie nos trató con mucha amabilidad. Además, habla castellano, lo que facilita bastante las cosas. El alojamiento se sitúa en la calle de la iglesia, a la salida del pueblo por el Camino de Santiago. ¡Y no os alarméis por los vecinos que tenéis al lado y que os comentamos en el post anterior! Para comer en Gavarnie, os proponemos la Pizzeria Du Gave  buena comida y un servicio muy atento, al menos cuando estuvimos nosotros. No sólo sirven pizzas y pasta, también tienen otras sugerencias en la carta, por ejemplo, unas sopas excelentes.

Gavarnie és un poble molt turístic gràcies a la fama del seu circ i la gran cascada, una de les més altes d'Europa. De fet, pràcticament tot el que hi trobareu són hotels i restaurants. I els preus acostumen a ser més cars que a la vessant sud dels Pirineus. La proposta d'allotjament que us fem és l'Hôtel Compostelle (a la foto de sota). És un petit establiment amb preus raonables i un servei molt atent per part de la Sylvie que, a més, parla castellà. El Compostelle se situa a la sortida del poble pel Camí de Sant Jaume. I té uns veïns de renom, com us comentàvem en el post anterior. Per menjar us recomanem la Pizzeria Du Gave. No només tenen pizzes i pasta, sinó també altres suggerències, com unes sopes que són tota una troballa després d'un dia de fred.

Sleeping and eating in the French Pyrenees is usually more expensive than in the south face. Because of the fame of its waterfall, Gavarnie is a very touristic town full of hotels and restaurants. Among them, we suggest you to sleep in Hôtel Compostelle  ( in the picture below), a nice and friendly place, where prices are not so high. It's located in the Way of Saint James, very close to the place we talked you about in our last post. For eating, our recommendation is Pizzeria Du Gave, where you can have pizza, pasta and some delicious soups.


   

dossarrios@gmail.com

lunes, 26 de noviembre de 2012

El cementiri de Gavarnie (Mountain forever)


Hem dedicat els últims posts del nostre blog a la zona del gran Circ de Gavarnie. Ara us oferim una proposta molt recomanable per fer en el mateix poble: una visita a l'encantador cementiri de Gavarnie, on hi són enterrats alguns dels grans pioners de la serralada. Muntanyencs que van morir en alguna expedició, guies del poble...Tots descansen en el millor lloc possible, ben a prop del circ de Gavarnie, probablement l'indret més espectacular de tots els Pirineus. Una passejada entre les tombes, immersos en el silenci flonjo de la neu, ens portarà a descobrir la de Jean Arlaud, fundador de la Federació pirinenca d'esquí, mort a Gourgs Blancs el 1938, després de "consagrar la seva vida a la muntanya", com destaca l'epitafi. "A la memòria de Célestin Passet i dels guies de Gavarnie", podem llegir en una altra làpida. I una tercera en un to més íntim, "A la nostra estimada Marthe, morta a la muntanya". Són només alguns exemples del que podeu trobar en aquest cementiri, situat a la sortida del poble, en ple camí de Sant Jaume. No us el podeu perdre! Que descansin per sempre als peus de la muntanya.

Hemos dedicado los últimos posts de nuestro blog a la zona del gran circo de Gavarnie. Ahora os ofrecemos una propuesta muy recomendable para hacer en el mismo pueblo: una visita al encantador cementerio de Gavarnie, donde están enterrados algunos de los grandes pioneros de la cordillera. Montañeros que murieron en alguna expedición, guías del pueblo...Todos descansan en el mejor lugar posible, no muy lejos del gran circo de Gavarnie, seguramente el paisaje más espectacular de todos los Pirineos. Un paseo entre las tumbas nos llevará a descubrir la de Jean Arlaud, fundador de la Federación pirenaica de esquí,que murió en Gourgs Blancs en 1938 después de "consagrar su vida a la montaña", como destaca el epitafio. "A la memoria de Célestin Passet y los guías de Gavarnie", podemos leer en otra lápida. Y una tercera, en un tono más íntimo, "A nuestra querida Marthe, muerta en la montaña". Son sólo algunos de los ejemplos de lo que podemos encontrar en este precioso cementerio situado a la salida del pueblo, en pleno camino de Santiago. Rodeados por el silencio y la solemnidad de la nieve, sólo nos queda desear a estos grandes pirineístas que descansen para siempre a los pies de las montañas.

In the last posts we have been talking about the area of Cirque de Gavarnie. Here we propose you a really nice thing to do while staying in town. You can walk to the small graveyard where some of the great pioneers of Pyrenees, such as Jean Arlaud, are buried. A wonderful place where all those great mountaineers deserve to rest forever.


   

dossarrios@gmail.com

jueves, 22 de noviembre de 2012

Guía Danielink 9: Refuge des Sarradets o de la Brèche de Roland


El refugi de Sarradets (2.587 m) té, sens dubte, una de les millors vistes dels Pirineus, potser la millor. El marc és absolutament incomparable, ja que des d'aquí podem veure el naixement de la Gran Cascada del Circ de Gavarnie i la famosa Bretxa de Rotllà. Hi ha diverses maneres d'arribar a aquest refugi. Alguns dels camins d'accés principals són els que venen del poble de Gavarnie, de San Nicolás de Bujaruelo i del refugi de Góriz. Des del poble de Gavarnie hi podem accedir per les vertiginoses  "Echélles de Sarradets", amb algun passatge exposat, o pel camí més fàcil de la vall de Pouey Aspé. Però hi ha una manera encara més fàcil d'arribar al refugi des del poble de Gavarnie, que passa per pujar en cotxe per la carretera del Col des Tentes fins al Port de Bujaruelo. Des d'aquest punt tenim unes dues hores fins al refugi, però tot i que sigui una excursió curta convé anar-hi preparat perquè podem trobar algun tram més complicat, sobretot si hi ha restes de neu o gel. Aquells que vivim al vessant sud de la serralada i ens volem estalviar el llarg viatge en cotxe fins al poble de Gavarnie tenim l'opció d'arribar a Sarradets des del refugi de Góriz travessant la Bretxa de Rotllà o des de San Nicolás de Bujaruelo pel Port de Bujaruelo.
El refugi té 57 places i, com es diu a la web del Club Alpin Fraçais, és un refugi de la vella escola, acollidor però amb poques comodidats.
http://www.clubalpin-tarbes.org/refuges-othermenu-28/47-refuges-geres-par-le-caf-de-tarbes/41-refuge-de-la-breche-de-roland-2587m

El refugio de Sarradets (2.587 m) tiene, sin duda, una de las mejores vistas de los Pirineos, quizá la mejor. El marco es absolutamente incomparable porque desde aquí podemos contemplar el nacimiento de la Gran Cascada de Gavarnie y la famosa Brecha de Roldán. Son numerosas las vías de acceso al refugio, ya sea desde el pueblo de Gavarnie, en la vertiente norte, o desde el Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido, en la vertiente sur. Desde el pueblo de Gavarnie podemos llegar al refugio por las vertiginosas "Echélles de Sarradets", con tramos expuestos, o por el camino mas fácil del valle de Pouey Aspé. Pero, sin duda, la manera más fácil de llegar al refugio desde el pueblo de Gavarnie es subiendo en coche por la carretera del Col des Tentes hasta el Puerto de Bujaruelo. Sólo son dos horas de camino hasta el refugio, aunque no hay que tomárselas a la ligera porque puede haber restos de nieve y hielo. Los que vivimos en la vertiente sur de la cordillera y queremos ahorrarnos el largo viaje en coche hasta Gavarnie podemos optar por llegar a Sarradets desde el refugio de Góriz cruzando la Brecha de Roldán o desde San Nicolás de Bujaruelo por el puerto del mismo nombre. El refugio tiene 57 plazas y, como se indica en la web del Club Alpin Français, es un refugio de la vieja escuela, acogedor pero con pocas comodidades.
http://www.clubalpin-tarbes.org/refuges-othermenu-28/47-refuges-geres-par-le-caf-de-tarbes/41-refuge-de-la-breche-de-roland-2587m

Sarradets refuge (2.587 m) has one of the best views in the Pyrenees. From there you can look at the Gavarnie waterfall and also you have a wonderful panoramic view of the famous Brecha de Roldán. You can access the refuge from the town of Gavarnie, going up the deep "Echélles de Sarradets" or follow the easiest path through Pouey Aspé valley. But there's an easiest way to get to the refuge. From Gavarnie town you have to drive up the Col des Tentes road to Puerto de Bujaruelo. From there it's only a two hour walk to the refuge, but you have to be careful because you can find snow or ice. From the spanish side you can access Sarradets from Góriz refuge or from San Nicolás de Bujaruelo.
http://www.clubalpin-tarbes.org/refuges-othermenu-28/47-refuges-geres-par-le-caf-de-tarbes/41-refuge-de-la-breche-de-roland-2587m

   

dossarrios@gmail.com

lunes, 19 de noviembre de 2012

Gavarnie en invierno / Gavarnie a l'hivern


Ya queda poco para que todo el Pirineo quede cubierto de blanco. Y uno de los lugares más espectaculares para disfrutar de la llegada del invierno es el circo de Gavarnie. El paisaje de este rincón de los Pirineos es grandioso en cuaquier época del año, especialmente en primavera o principios del verano, cuando la Gran Cascada de Gavarnie, una de las más altas de Europa (422 m. de caída), se desploma con toda su fuerza. Pero el invierno es, sin duda, otro de los grandes momentos para conocer el que quizá es el paraje más bello de toda la cordillera. Y además, como se trata de  una caminata corta y sencilla, no presenta problemas aunque esté cubierta de nieve. Desde el pueblo de Gavarnie hasta l' Hotellerie du Cirque tardaremos media hora aproximadamente, y el camino está tan pisado que quizá no necesitemos ni usar raquetas. Desde este punto ya obtenemos una magnifica vista del Circo y de los escaladores que se enfrentan a sus cascadas heladas. Si vamos a adentrarnos un poco más en la llamada Oule tenemos que ir con más cuidado porque encontraremos mucha más nieve y hay que ir alerta con la que se puede desprender desde las altísimas paredes que nos rodean. En definitiva, un paisaje excepcional con la belleza añadida de la nieve y de la tranquilidad que disfrutamos sin las riadas de turistas del verano.

La primera vegada que vam anar a Gavarnie va ser en una Setmana Santa. Encara estava tot cobert de neu i el temps no va acompanyar massa, perquè vam haver de fer totes les excursions amb fred i el cel cobert. Però gràcies al mal temps vam arribar pràcticament sols a l'imponent circ de Gavarnie, i aquella primera vegada, enmig de la immensitat blanca i del silenci dels flocs de neu, va ser una d'aquelles experiències que mai s'obliden.

Cirque de Gavarnie is probably the most beautiful place in all the Pyrenees. It's wonderful in the spring and early summer, when you can enjoy the most powerful period of the waterfall, one of the highest in Europe. But winter is also an excellent moment to visit this place, which becomes a white and quiet paradise without the hundreds of tourists of the summer. The walk is only 30 minutes  from town.

   

dossarrios@gmail.com


jueves, 15 de noviembre de 2012

Guía Danielink 8: La Venta de Juan Pito


Os ofrecemos una nueva entrega de la Guía Danielink para explicaros algunos establecimientos donde podéis comer y dormir si os animáis a visitar algunos de los mejores bosques en otoño que os describimos  en un post anterior. En esta ocasión nos centramos en un buen lugar para comer si os apetece conocer el  Rincón de Belagua, en Erronkari/ Valle de Roncal. Se trata de la Venta de Juan Pito, un restaurante de montaña con unas vistas excepcionales (en la foto). Se sitúa en un caserío rústico en la carretera del Puerto de Belagua donde sirven migas de pastor, queso y otros excepcionales productos de la zona: La Venta de Juan Pito se llamaba antiguamente de Arrakogoiti y tenía la misión de atender a los caminantes y caravanas que pasaban por la zona. Hoy sigue cumpliendo con su cometido, en este caso principalmente con los turistas y montañeros que se acercan a conocer estos espectaculares paisajes del Pirineo navarro.
http://www.ventadejuanpito.com/

Si voleu conèixer la Venta de Juan Pito és millor que us informeu abans dels horaris. És un restaurant familiar i no gaire gran, per la qual cosa treballen en funció de la gent que preveuen. Per exemple, habitualment no obre a la nit, perquè és un lloc perdut enmig de la muntanya, a uns quants kilòmetres de la població més propera (Izaba/Isaba)i té més lògica anar-hi al migdia que és quan podem gaudir de les vistes que ens ofereix. Sovint s'hi fan també reserves per a grups, per la qual cosa és bo que us assabenteu abans de la disponibilitat. No us decebrà i pot ser el complement perfecte a una excursió pel Rincón de Belagua, un dels millors boscos per visitar a la tardor que us oferíem en un post anterior.
http://www.ventadejuanpito.com/

A restaurant you have to visit if you go for a walk to Rincón de Belagua, one of the best woods in the Fall season we talked you about some posts ago. La Venta de Juan Pito is placed up in the road to Puerto de Belagua. It's a really cozy place with wonderful views of Erronkari / Roncal Valley (see the picture above). Don't miss it!
http://www.ventadejuanpito.com/

lunes, 12 de noviembre de 2012

Caminos accesibles/ Camins accessibles


Tener alguna discapacidad no tiene porqué impedirnos disfrutar de la montaña. Cada vez son más las zonas de los Pirineos que ofrecen senderos aptos para todos. El último ejemplo lo encontramos en el Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido. El nuevo sendero tiene 1,5 km. de longitud y transcurre por la ribera izquierda del río Arazas, desde el aparcamiento de la Pradera de Ordesa hasta el puente de Cotatuero. En el aparcamiento se han habilitado algunas plazas exclusivas para personas con discapacidad y se ha construido un vial accesible hasta la cafetería. Pero como decíamos, este camino accesible, fruto de un convenio de colaboración entre el gobierno de Aragón y la Obra Social La Caixa, no es el primero. Encontramos otros ejemplos en el Parc Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, como la pasarela del Pont de la Gorga (foto inferior), el sendero de Gamueta (imagen superior) que parte del aparcamiento del refugio de Linza, o la "Ruta de los Sentidos", en Belagua (Erronkari/ Valle de Roncal). Esta última iniciativa consiste en un sendero de 700 metros habilitado con una cuerda para que los invidentes puedan seguirlo, aunque está abierto a todos los que quieran vivir la experiencia de conocer el bosque a través del olfato y del oído disfrutando del olor a tierra mojada y del canto de los pájaros. También hay un sendero adaptado de 1,7 km. para las personas con movilidad reducida, así como plazas especiales en el aparcamiento.

Els senders accessibles són una excel.lent iniciativa perquè tothom pugui gaudir de la muntanya. I no només se'n beneficien les persones amb algun tipus de discapacitat, que són òbviament els principals destinataris d'aquests projectes. Aquests camins habilitats també faciliten portar els nadons a fer una passejada per la muntanya. Quan l'Elba era mes petita va pujar carregada a la motxilla fins a la cascada de la Cola de Caballo a Ordesa. Però també va poder utilitzar, dins del seu cotxet, els senders accessibles que citem en aquest post (imatge inferior).

Here you have some trails in the Pyrenees designed to be easily accessible for people in wheelchairs or suitable for blind people:
- Ordesa and Monte Perdido National Park. Trail fron the parking lot to Cotatuero bridge. 1,5 km.
- Aigüestortes and Estany de Sant Maurici National Park. Pont de la Gorga footbridge. From Prat de Pierró parking lot.
- Gamueta. From Linza Refuge.
- Rincón de Belagua. "Senses Trail" . To enjoy the wood through the senses of hearing and smell.


   

dossarrios@gmail.com


jueves, 8 de noviembre de 2012

Guía Danielink 7: Albergue Mendilatz


Seguimos haciendo un repaso a algunos de los alojamientos próximos a los que consideramos los mejores bosques del Pirineo en otoño. Hoy es el turno del albergue Mendilatz, situado al lado de una de las entradas principales a la Selva de Irati. Mendilatz se encuentra en el valle de Aezkoa, en el término municipal de Orbaizeta. Es una casa de campo alejada del pueblo, en el km. 4 de la carretera por la que se accede al pantano de Irabia, uno de los dos puntos de acceso más utilizados a la Selva de Irati (el otro lo encontramos en el valle de Salazar, en las proximidades de Otsagabia/Ochagavía). Tiene quince habitaciones dobles y una para seis personas. Nosotros conocimos el albergue Mendilatz cuando hicimos la Travesía Transpirenaica (GR-11), antes de que modificaran el trazado de esta ruta en Navarra. Nos pareció un lugar muy agradable, en una ubicación privilegiada. Para los que vayan con niños, destaca el gran prado verde que tiene alrededor con campo de fútbol y zona de juegos. También ofrece servicio de guardabicis.
http://www.mendilatz.com/

Vam conèixer l'alberg Mendilatz quan vam fer la Travessia Transpirinenca (GR-11), en l'etapa entre Casas de Irati i Fàbrica d'Orbaitzeta de l'antic traçat del GR-11. Després d'haver passat les dues nits anteriors a la tenda de campanya vam decidir donar-nos un homenatge i dormir en aquest alberg per poder dutxar-nos i menjar i dormir calent. Mendilatz no ens va decebre. Vam passar la nit en el petit edifici que hi ha al al costat de l'allotjament principal, en una habitació amb balcó al jardí. Tot plegat, molt recomanable.
http://www.mendilatz.com/

Mendilatz is a a nice place where you can sleep or stop for a delicious meal while you visit Selva de Irati, one of the best forest in the Pyrenees in the Fall season.
Mendiltaz is placed in Orbaizeta, Aezkoa Valley, in the Navarra Pyrenees. 
http://www.mendilatz.com/

   

dossarrios@gmail.com

lunes, 5 de noviembre de 2012

Pish deth Marc


En els comentaris del post anterior sobre el refugi dera Honeria explicàvem que una ruta bonica i fàcil per fer des d'aquest allotjament és la que ens porta a la cascada Pish deth Marc. L'excursió no té pèrdua perquè segueix les marques del sender GR-211. Podem començar a caminar des del mateix refugi o fer un tros en cotxe per la pista fins al Pònt de Barrièr. El sender comença a enfilar-se dins del bosc i deixem a la dreta la presa Barratge deth Hons dera Coma. Tota la primera part de la ruta la fem en ascens constant per un camí tancat i cobert pels arbres. El riu corre força avall a la nostra dreta. Tres quarts d'hora després el bosc s'obre i ja tenim el riu al costat. Anem a cel obert i uns minuts després el sender es distancia del curs de l'aigua durant uns deu minuts. Ben aviat començarem a veure en la distància la cascada, a la qual arribarem després de creuar el riu per una passarel-la de fusta. Com podeu veure a la foto, una  ruta bonica i tan fàcil que l'Elba ens va poder acompanyar carregada a la motxilla.

Temps (anada): 1 hora aprox.
Distància (anada): 2.700 m.
Desnivell: 426 m.

Coordenades:
Pònt de Barrièr
31º32'20.78 E
47º42'88.7 N
1.192m

Cascada
31º32'39.22 E
47º42'63.4 N
1.618m.

En los comentarios del post anterior sobre el refugio dera Honeria os explicamos que una ruta bonita y fácil para hacer desde este alojamiento es la que nos lleva a la cascada Pish deth Marc. La excursión no tiene pérdida porque sigue las marcas del GR-211. Podemos comenzar a caminar desde el mismo refugio o llegar en coche por pista hasta el Pònt de Barrièr. El sendero se encarama por el bosque dejando a la derecha la presa Barratge deth Hons dera Coma. Toda la primera parte de la ruta, en ascenso constante, recorre un sendero cerrado y cubierto por los árboles. El río corre abajo a nuestra derecha. 45 minutos después el bosque se abre y ya tenemos el río a nuestra altura. Caminamos a cielo abierto y pocos minutos después el sendero se aleja del curso del agua. No tardaremos en ver la cascada a lo lejos, encajonada entre las rocas. Llegamos a ella cruzando una pasarela de madera sobre el río. Como podéis ver en la foto, una excursión bonita y tan fácil que pudimos hacerla con Elba en la mochila.

Tiempo (ida): 1 h.aprox.
Distancia (ida): 2.700 m.
Desnivel: 426 m.

Coordenadas:
Pònt de Barrièr
31º32'20.78 E
47º42'88.7 N
1.192m 

Cascada
31º32'39.22 E
47º42'63.4 N
1.618 m.

An easy walk from Honeria refuge, following the GR-211. You can drive to Pònt de Barrièr and leave your car there. The first part of the walk takes you up through the wood. 45 minutes later the wood is over. You have to walk 20 minutes more and then you'll see this wonderful waterfall. A nice and easy walk (so easy we could do it with our baby in the backpack!)

Time: (one way) 1 h.
Distance: (one way) 2.700 m.
Difference in height: 426 m.

Waypoints:
Pònt de Barrièr
31º32'20.78 E
47º42'88.7 N
1.192m 

Waterfall
31º32'39.22 E
47º42'63.4 N
1.618 m.

   

dossarrios@gmail.com

jueves, 1 de noviembre de 2012

Guía Danielink 6: Refugi dera Honeria


A la guia Danielink per saber on menjar i on dormir al Pirineu us volem oferir algunes propostes d'allotjament per gaudir dels millors boscos de tardor que vam citar en el post anterior. Comencem per la vall d'Aran amb el refugi dera Honeria, una bona aposta per conèixer la vall de Toran i el no gaire llunyà bosc de Carlac. Aquest refugi, situat a la vall de Toran, és accessibe en cotxe i s'hi arriba anant fins a Pontaut, a la carretera principal que porta a França, i agafant allà el desviament cap a Canejan. El refugi està situat a 1.050 metres d'altitud, té capacitat per a 30 persones i està obert tot l'any. És un dels finals d'etapa de la travessia Eth Setau Sagèth (El Setè Segell), que fa la volta a la Vall d'Aran. Encara que no us hi allotgeu, és un lloc molt acollidor per prendre un cafè a un preu raonable al costat de la xemeneia, o a la terrassa si fa bon temps. Té menú del dia.
http://www.refugiohoneria.com/

En la guía Danielink para saber dónde comer y dónde dormir en el Pirineo os queremos hacer algunas propuestas de alojamiento para disfrutar de los mejores bosques en otoño que citamos en el post anterior. Comenzamos por el valle de Aran con el refugio dera Honeria, una buena apuesta para conocer el valle de Toran y el cercano bosque de Carlac. Este refugio, situado en el valle de Toran, es accesible en coche y se llega desde Pontaut, en la carretera principal a Francia, cogiendo el desvío hacia Canejan. El refugio está situado a 1.050 metros de altitud, tiene capacidad para 30 personas y está abierto todo el año. Es uno de los finales de etapa de la travesía Eth Setau Sagèth (El Séptimo Sello), que rodea el Valle de Aran. Aunque no os alojéis allí, es un lugar muy acogedor para tomar un café a un precio razonable al lado de la chimenea, o en la terraza si hace buen tiempo. Tiene menú del día.
http://www.refugiohoneria.com/

Danielink guide about where to sleep and where to eat in the Pyrenees wants to show you some places to stay while you visit the forests we described in the last post. We start talking about Honeria refuge in the Vall d'Aran. From this place you can visit Toran valley and Carlac forest. Honeria refuge (1.050 m.) is placed in Toran valley. You can arrive there driving to Pontaut and then taking the road to Canejan. It's open all year long and even if you don't sleep there, yoy can enjoy a nice coffee by the fireplace, or out in the terrace if the weather is good. Honeria is part of the Setau Sagèth (Seventh Stamp) trail, which surrounds Vall d'Aran.
http://www.refugiohoneria.com/