viernes, 13 de diciembre de 2013

El Camí de l'Últim Càtar


A principis de l'any que ve està previst que es presenti de manera oficial l'anomenat Camí de l'Últim Càtar. És una travessia de 189 km. que connecta els Parc Natural del Cadí-Moixeró i el de l'Alt Pirineu amb el Parc Regional de l'Arieja. La ruta rep aquest nom perquè segueix els passos de Guilhem Belibasta, l'últim perfecte o sacerdot càtar conegut i autor de la famosa profecia "D'aquí a 700 anys, el llorer reverdirà".  La nova travessia s'ha dividit en deu etapes entre Bagà (Berguedà) i Tarascon d'Arieja (Arieja) a través d'un itinerari paral.lel al Camí dels Bons Homes, amb el qual s'ha volgut que formi un bucle, de manera que a Tarascon es puguin enllaçar els dos camins. S'espera que el Camí de l'Últim Càtar sigui un nou impuls per al Camí dels Bons Homes, que no ha deixat de crèixer en els últims anys. A l'espera de conèixer les dades dels últims mesos, durant el 2013 han fet la ruta 3.600 persones, enfront de les 3.231 que la van recórrer l'any anterior. A la foto, confluència del Camí dels Bons Homes amb la Travessia Transpirinenca (GR-11) a la vall de la Llosa (Cerdanya).

A principios del próximo año está previsto que se presente oficialmente el llamado Camino del Último Cátaro. Es una travesía de 189 km. que conecta el Parque Natural del Cadí-Moixeró y el de l´Alt Pirineu con el Parque Regional de l'Ariège. La ruta recibe este nombre porque sigue los pasos de Guilhem Belibasta, el último perfecto o sacerdote cátaro conocido y autor de la famosa profecía  "De aquí a
700 años, el laurel reverdecerá". La nueva travesía se ha dividido en diez etapas entre Bagà (Berguedà) y Tarascon d'Ariège (Ariège), a través de un itinerario paralelo al Camino de los Buenos Hombres, con el cual se ha querido que forme un bucle, de manera que en Tarascon se puedan enlazar los dos caminos. Se espera que el Camino del Último Cátaro suponga un nuevo impulso para el Camí dels Bons Homes, que no ha dejado de crecer en los últimos años. A la espera de conocer los datos de los últimos meses, en el 2013 hicieron la ruta 3.600 personas, enfrente de las 3.231 que la recorrieron durante el año anterior. En la foto, confluencia del Camí dels Bons Homes con la Travesía Transpirenaica (GR-11) en el valle de la Llosa (Cerdanya).

martes, 10 de diciembre de 2013

Dia Internacional de les Muntanyes / Día Internacional de las Montañas


Avui, 11 de desembre, se celebra el Dia Internacional de les Muntanyes, una iniciativa de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura. Aquest any el Dia Internacional de les Muntanyes es dedica a les muntanyes com a claus per a un futur sostenible. Hi ha algunes dades curioses, i que segurament molts no coneixíem. Per exemple, sabieu que les muntanyes cobreixen més d'una quarta part de la superfície terrestre, que a les muntanyes hi viuen una quarta part dels animals i plantes del planeta, i que aporten fins al 70 per cent de l'aigua dolça del món? Per celebrar aquest dia s'han programat diverses activitats i, per exemple, la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) ha organitzat un concurs de fotos fetes des de cims. Sigui el nostre homenatge a les muntanyes aquesta fotografia que vam fer l'estiu passat durant les nostres vacances a Chamonix. Amb aquestes vistes de l'Aiguille du Midi esmorçavem i sopàvem cada dia. Una tenda de campanya als peus de la gran muntanya. Què més es pot demanar?

Hoy, 11 de diciembre, se celebra el Día Internacional de las Montañasuna iniciativa de la Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura. Este año el Día Internacional de las Montañas se dedica a las montañas como claves para un futuro sostenible. Hay algunos datos curiosos y que seguramente muchos no conocíamos. Por ejemplo, ¿sabíais que las montañas ocupan la cuarta parte de la superficie terreste, que en ellas viven la cuarta parte de los animales y plantas del planeta, y que aportan el 70 por ciento del agua dulce del mundo? Para celebrar este día se han programado diversas actividades y, por ejemplo, la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) ha organizado un concurso de fotos hechas desde cimas. Sea nuestro homenaje a las montañas esta foto tomada el verano pasado durante nuestras vacaciones en Chamonix. Con estas vistas de l'Aiguille du Midi desayunábamos y cenábamos cada día. Una tienda de campaña a los pies de la gran montaña. ¿Qué más se puede pedir?

lunes, 18 de noviembre de 2013

Ja ha nascut el nou llibre! ¡Ha nacido el nuevo libro!


     En els últims dies hem tingut el blog abandonat a causa de la feina prèvia a la sortida del nostre nou llibre: "Pirineus: 50 paisatges que no et pots perdre" / "Pirineos: 50 paisajes que no te puedes perder". Correccions finals, preparació de les presentacions, entrevistes...Ara que ja ha acabat aquest període de més enrenou volem presentar el llibre, aquí, en el nostre blog. Abans, però, cal donar les gràcies a tots aquells que ens han donat un cop de mà d'una manera o altra: família i amics, l'editorial Cossetània/Lectio, els nostres presentadors, Dani Ramírez a Barcelona i Carlos Santos amb Álvaro Soto a Madrid, i també els companys i mitjans que s'estan fent ressò del llibre (veieu els enllaços al final del post).
     "Pirineus: 50 indrets que no et pots perdre" recull 50 rutes per tota la serralada, des d'Euskadi a Catalunya. Hi ha excursions per a tots els nivells, des de les molts fàcils i aptes per als nens fins a les ascensions als gegants dels Pirineus, com l'Aneto, el Posets i el Mont Perdut. També hem buscat combinar els indrets més famosos amb algunes propostes desconegudes. Tothom ha sentit a parlar del circ de Gavarnie, però, qui sap, per exemple, on és l'Estanh Nere deth Horcalh o el bosc de Gamueta? Com vam escriure per a la contraportada del llibre, en aquesta obra hi trobareu: "Una muntanya màgica i un estany amagat. Un pont penjant i un volcà extingit...." I moltes coses més! Més avall podeu veure una petita mostra del making of del llibre. Esperem que us agradi!

     En los últimos días hemos tenido el  blog abandonado a causa de los preparativos para el nacimiento de nuestro nuevo libro "Pirineos: 50 paisajes que no te puedes perder" / "Pirineus: 50 indrets que no et pots perdre". Correcciones finales, preparación de las presentaciones, entrevistas...Ahora que ya ha pasado la vorágine queremos presentar el libro aquí, en nuestro blog. Lo primero es dar las gracias a todos aquellos que nos han ayudado de una manera u otra: familia y amigos, la editorial Lectio /Cossetània, nuestros presentadores, Carlos Santos con Álvaro Soto en Madrid, y Dani Ramírez en Barcelona, y también a todos los compañeros y medios de comunicación que están informando sobre nuestro libro (podéis ver los enlaces al final del post). 
     "Pirineos: 50 paisajes que no te puedes perder" recoge 50 rutas por toda la cordillera, desde el País Vasco a Cataluña. Hay excursiones para todos los niveles, desde las más fáciles y aptas para niños hasta las ascensiones a los gigantes de los Pirineos, como el Aneto, Posets y Monte Perdido. También hemos buscado combinar los parajes más famosos con algunas propuestas desconocidas. Todo el mundo ha oído hablar del circo de Gavarnie, pero, quien sabe, por ejemplo, dónde está el Estanh Nere deth Horcalh o el bosque de Gamueta? Como escribimos para la contraportada del libro, en esta obra encontraréis. "Una montaña mágica y un lago escondido. Un puente colgante y un volcán extinguido..." Y muchas cosas más. Aquí os dejamos un pequeño making of. ¡Esperamos que os guste! 



Entrevistas y prensa:


Misteris, RAC1 - 18/11/2013
TN vespre, TV3 - 09/11/2013
Els Matins, TV3 - 08/11/2013
Diari Naciò Digital - 03/11/2013

Esta es la Nuestra, Aragón Radio 2 (min. 37:47) - 21/11/2013
España vuelta y vuelta, RNE - 15/11/2013
La casa de la palabra, Radio Euskadi - 12/11/2013
No es un día cualquiera, RNE - 10/11/2013
Expreso.info - 31/10/2013
Paisajes imprescindibles en los Pirineos (Carmen de Águeda / EFE:TUR)
Pirineos. 50 paisajes que no te puedes perder, (Gente Despierta / RNE nim. 19:50)
Berria.info - 25/10/2013

lunes, 21 de octubre de 2013

Enhorabona al Parc Nacional d'Aigüestortes! / 58 años del Parque Nacional de Aiguestortes i Estany de Sant Maurici


Hoy cumple 58 años el Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Una gran noticia. justo el día que se conoce que los vecinos del Valle de Benasque han votado en contra del cambio de estatus del Parque Natural Posets-Maladeta por el de Parque Nacional, que lo convertiría en el tercero del Pirineo. Ahora el Ayuntamiento de Benasque emitirá un dictamen al Gobierno de Aragón que fue quien hizo la propuesta de cambio.

Per celebrar-ho, aquí teniu aquesta foto dels Encantats vistos des dels estanys d'Amitges. Uns dels escenaris privilegiats d'aquest gran parc nacional que ja s'acosta als 60 anys de vida!

miércoles, 9 de octubre de 2013

El glaciar de Bossons/ Excursió al "chalet" de Bossons


Com us comentàvem en el post anterior, la glacera de Bossons és potser la més espectacular de Chamonix, perquè és la que té el front a menys altitud i sembla que estigui a punt de desplomar-se sobre la vall. Als peus de la glacera hi trobem el bar-restaurant del chalet du Glacier des Bossons (a la foto). Per pujar-hi hi ha un telecadira que arriba als 1.400 metres i us deixa a només cinc minuts del bar. El preu per als adults (tarifes 2013) és de 8,30 euros l'anada i 11,30 euros anada i tornada. Però nosaltres us recomanem no agafar el telecadira sinó arribar a peu a la glacera. És una excursió senzilla i curta, de només 50 minuts (la pujada), i tot i que l'ascens és constant, es fa per un camí còmode i sota l'ombra dels arbres. A la terrassa del xalet podeu veure les restes dels avions d'Air India estavellats a la zona, i també hi ha diversos plafons on s'explica d'una manera molt didàctica la història de la glacera de Bossons i com ha anat canviant amb el pas del temps. Seguint els plafons, i a només cinc minuts de distància, hi ha un punt fotogràfic de la glacera que no us podeu perdre!

Como os comentábamos en el post anterior, el glaciar de Bossons es quizá el más espectacular de Chamonix,  porque es el que tiene el frente a menos altura y da la sensación de estar a punto de desplomarse sobre el valle. A los pies del glaciar encontramos el bar-restaurante del chalet du Glacier des Bossons (en la foto). Para llegar hay un telesilla que sube hasta los 1.400 metros y os deja a sólo cinco minutos del bar. El precio para los adultos (tarifas 2013) es de 8,30 euros la ida y 11,30 euros ida y vuelta. Sin embargo, nuestra recomendación es no subir en telesilla, sino hacer a pie el camino al glaciar. Es una excursión sencilla y corta, de sólo 50 minutos (la ida) y, aunque el ascenso es constante, se hace por un sendero cómodo y a la sombra de los árboles. En la terraza del chalet podéis ver los restos de los aviones de Air India que se estrellaron en la zona, así como diversos paneles que explican de manera muy didáctica la historia del glaciar de Bossons y cómo ha ido cambiando con el paso del tiempo. Siguiendo los paneles, a escasos cinco minutos de distancia, hay un punto fotográfico del glaciar que no os podéis perder.

martes, 1 de octubre de 2013

Joyas en el glaciar/ El tresor del Montblanc


El glaciar de Bossons es quizá el más emblemático del valle de Chamoix-Montblanc. No es el más bonito, pero sí el que llama más la atención porque es el que llega más abajo. Su parte frontal parece colgar literalmente sobre el pueblo de Bossons y es visible desde toda la zona. Pero además, el glaciar de Bossons está cargado de misterios y sorpresas. Hace escasos días, un joven alpinista francés encontró una caja metálica repleta de joyas. Rubíes, esmeraldas y zafiros, guardados en saquitos con la inscripción Made in India. Un joyero local valoró el hallazgo entre los 130.000 y los 245.000 euros, aunque ahora será objeto de otras tasaciones. Todo apunta que son restos de alguno de los dos accidentes de aviones indios ocurridos en el glaciar. En 1950 se estrelló el Malabar Princess, de Air India, dejando 48 vícitimas y ningún superviviente. Quince años después, prácticamente en el mismo lugar, colisionó otro avión de la misma compañía, el Kanchenjunga. Hubo 117 víctimas, entre las cuales, para añadir más misterio al caso, estaba uno de los padres del programa nuclear indio. Desde entonces, el glaciar "vomita" periódicamente restos de los dos accidentes, y no es extraño encontrar maletas o partes de la cabina. En el 2008 apareció el motor del Malabar Princess, que actualmente está expuesto en la terraza del chalet des Bossons. Este será el destino de la ruta que os narraremos en el próximo post, dentro de nuestra serie dedicada a las excursiones fáciles en el valle de Chamonix-Montblanc.

La troballa d'una capsa de joies per part d'un jove alpinista és una història de pel.lícula i, de fet, els accidents d'avions indis a la glacera de Bossons ja s'han portat a la gran pantalla. Un dels exemples és el film Malabar Princess, de l'any 2004.
Relata la història d'un nen de vuit anys que busca la seva mare desapareguda a la glacera i que acabarà descobrint els misteris de l'avió estavellat l'any 1950. El jove alpinista que a començaments de setembre va trobar la capsa metàl.lica plena de joies ha preferit mantenir-se en l'anonimat, però el que és clar és que la seva és també una història de pel.lícula, i més encara si no apareix el propietari del tresor o els seus hereus i el muntanyenc anònim es queda finalment amb la troballa.

lunes, 23 de septiembre de 2013

Le Lac Blanc. Alps. France


L'excursió a le Lac Blanc és relativament fàcil i no gaire llarga (en total, poc més de 3 h), però no la podem veure com una simple passejada perquè té un desnivell de 400 m, amb algun tram d'escales tallades a les roques i, el que és pitjor, sense un sol arbre. És a dir, és una excursió fàcil i es pot fer amb nens, però cal tenir en compte que és tota de pujada i que si fa sol passarem força calor. La ruta surt del punt d'arribada del telefèric de La Flegère (1.877 m.). que s'agafa al poble de Les Praz de Chamonix, a pocs quilòmetres de Chamonix. Els més animats sempre poden optar per fer a peu el el recorregut que fa el telecabina, però cal tenir en compte que parlem d'uns 800 metres de desnivell. Com dèiem, des del punt d'arribada del telecabina de la Flègere ja podem emprendre la ruta a le Lac Blanc, encara que també hi ha l'opció d'agafar un segon remuntador, el telecadira de l'Index, que porta fins els 2.595 m. Nosaltres comencem a caminar des de La Flegère per la pista ampla que veurem al davant, que comença descendint uns metres i després ja tomba en ascens cap a la dreta. La pista es converteix en sender amb algun tram de pujada més forta entre les roques i, 1 hora i 45 minuts després d'haver començat a caminar, arribem finalment a le Lac Blanc. Com totes les rutes que farem en el massís de les Aiguilles Rouges, en el conegut com el Balcó Sud de la vall, les vistes són espectaculars, ja ens situem enfront del Montblanc, que s'aixeca a la cara nord. Le Lac Blanc cau pràcticament al davant de la glacera de la Mer de Glace, la més gran de França, i a la qual també dedicarem una excursió en pròxims posts. Al costat del llac hi trobareu el un xalet refugi amb bar-restaurant. El preu del telecabina de la Flègere (tarifes 2012/2013) és de 15 euros l'anada i tornada i de 12,50 euros per als menors de 16 anys. Per als menors de 4 anys és gratis.

La excursión al Lac Blanc és relativamente fácil y no muy larga (en total, poco más de 3 h), pero no la podemos ver como un simple paseo porque tiene un desnivel de 400 m, con algún tramo de escaleras talladas en las rocas y, lo que es peor, sin un solo árbol. Es decir, es una excursión fácil y apta para los niños, pero hay que tener en cuenta que es toda de subida y que si hace sol pasaremos bastante calor. La ruta sale del punto de llegada del teleférico de La Flegère (1.877 m), que se coge en el pueblo de Les Praz de Chamonix, a pocos kilómetros de Chamonix. Los más animados siempre pueden optar por subir a pie el trayecto que hace el telecabina, pero hay que tener en cuenta que hablamos de unos 800 metros de desnivel. Como decíamos, desde el punto de llegada del telecabina de La Flegère ya podemos emprender la ruta hacia el Lago Blanco, aunque también tenéis la opción de tomar un segundo remontador, el telesilla del Index, que lleva hasta los 2.595 metros. Nosotros comenzamos a caminar en La Flegère por la amplia pista que tenemos delante, que comienza con un pequeño descenso y luego ya sube hacia la derecha. La pista se convierte en sendero con alguna subida más fuerte entre las rocas y, una hora y 45 minutos después de haber empezado a andar, llegamos finalmente al Lac Blanc. Como todas las rutas que haremos en el macizo de las Aiguilles Rouges, en el conocido como el Balcón Sur del valle, las vistas son espectaculares, porque nos situamos enfrente del Montblanc, que se levanta en la cara norte. Le Lac Blanc se encuentra prácticamente delante del glaciar de la Mer de Glace, el mayor de Francia, y al que también dedicaremos una excursión en próximos posts. Al lado del lago encontraréis un chalet refugio con bar-restaurante. El precio del teleférico de La Flegère (tarifas 2012/2013) es de 15 euros ida y vuelta y de 12,50 euros para los menores de 16 años. Para los menores de 4 años es gratis.

lunes, 16 de septiembre de 2013

Alps amb nens/ Rutas para todos en Chamonix-Montblanc


Chamonix-Montblanc és el paradís del muntanyenc. No només dels alpinistes més experts, sinó també dels excursionistes amants de les rutes senzilles i de tots aquells que per diversos motius, per exemple, anar amb nens, també aposten per una muntanya sense complicacions. En els següents posts us anirem oferint una selecció de rutes d'aquestes característiques. Totes les hem fet amb la nostra filla de dos anys, que ens ha acompanyat a peu o carregada dins de la motxilla.
Un gran avantatge de Chamonix és que bona part dels remuntadors (telefèrics, telecadires...) estan oberts durant l'estiu, i això permet a l'excursionista estalviar-se desnivells que acostumen a vorejar els mil metres. Així que les rutes comencen ja a una bona altitud, allà on les vistes són més espectaculars, i recorren camins que acostumen a ser força planers i amb poca dificultat.
Per a aquells que no coneguin Chamonix, aquí teniu un petit resum de tot allò que us hi podeu trobar: una vall estreta i llarga esquitxada de pobles florits i ben conservats, a la qual s'hi arriba directament per autopista o tren, amb una gran oferta d'allotjaments, transports públics gratuïts i rodejada d'un paisatge espectacular, amb les glaceres penjant sobre la vall i el Montblanc visible des de tot arreu. Amb tants atractius i avantatges, no cal dir que un dels inconvenients és que ho trobareu tot força ple de gent.

Chamonix-Montblanc és el paraíso del montañero. No sólo de los alpinistas más expertos, sino también de los excursionistas amantes de las rutas sencillas y de todos aquellos que por diversos motivos, por ejemplo, ir con niños, también apuestan por una montaña sin complicaciones. En los siguientes posts os ofreceremos una selección de rutas de estas características. Todas las hemos hecho con nuestra hija de dos años, que nos ha acompañado a pie o cargada en la mochila. 
Una gran ventaja de Chamonix es que muchos remontadores (teleféricos, telesillas...) están abiertos en verano, lo que permite al excursionista ahorrarse desniveles que acostumbran a estar cerca de los mil metros. Así que las rutas ya comienzan a una altura considerable, donde las vistas son más espectaculares, y recorren senderos bastante llanos y sin dificultad.
Para los que no conozcan Chamonix, aquí tenéis un pequeño resumen de lo que os podéis encontrar: un valle estrecho y largo salpicado de pueblos floridos y bien conservados, al que se llega directamente por autopista o tren, con una gran oferta de alojamientos, transportes públicos gratuitos y rodeada de un paisaje espectacular, con los glaciares colgando sobre el valle y el Montblanc siempre a la vista. Con tantos atractivos y ventajas, huelga decir que uno de los pocos inconvenientes es que está todo lleno de gente.

martes, 3 de septiembre de 2013

Ascenso solidario al Monte Perdido


Después del paréntesis veraniego, septiembre ya está aquí, y una buena manera de estrenar el otoño que se avecina es participar en una iniciativa solidaria, que ha sido bautizada con el nombre de "Tres cumbres por la educación". El proyecto lo ha puesto en marcha la ONG Entreculturas y la cita es para el fin de semana del 14 y 15 de septiembre. Hay dos modalidades: el ascenso al Monte Perdido y una ruta por el valle de Ordesa. Las otras dos cumbres que se mencionan en el nombre de la iniciativa son el Clarabides y la Tuca Mulleres. El importe de las inscripciones se utilizará para financiar un proyecto educativo en Ecuador.

Ya sabéis, es época de comenzar a disfrutar del otoño. Los días son más cortos, pero la luz es mucho más bonita.

viernes, 26 de julio de 2013

Visitas a la Estación de Canfranc (Huesca)


Desde este sábado y hasta el próximo miércoles la estación de Canfranc se dispone a vivir una experiencia única. Durante estos cinco días un tren de principios del siglo XX volverá a circular por la vía que une las localidades de Sabiñánigo, Jaca y Canfranc. El tren turístico El Canfranero hará un viaje al día con una capacidad para 152 personas. El convoy está integrado por cuatro coches Prestige y un coche Presidencial cedidos por el Museo del Ferrocarril de Madrid. Durante el viaje, el personal del tren vestido de época ofrecerá productos típicos y se realizarán visitas a la zona monumental de Jaca y a la estación de Canfranc. El trayecto tiene un coste de 20 euros para los adultos, 15 euros para niños de 4 a 12 años y es gratis para los menores de 4 años. Será la segunda gran novedad que vive este verano la estación, ya que desde el 9 de julio se pueden hacer visitas guiadas al interior de este espectacular edificio. Hay diferentes horas de visita durante el día (consultar en la oficina de turismo) y el precio es de tres euros. No os perdáis más imágenes de la estación aquí.

viernes, 12 de julio de 2013

Guía Danielink 19: Casa Sofía (Escalona, Huesca)


El fin de semana ya está al caer y en nuestra guía Danielink para dormir y comer en los Pirineos os queremos hacer una nueva propuesta. Se trata de Casa Sofía, en la pequeña localidad de Escalona.
Leer más...

sábado, 29 de junio de 2013

Ruta de las Tres Ermitas de Tella (Huesca)


Cuenta la leyenda que había en el Pirineo un pueblo tan bello que las brujas lo eligieron para celebrar sus danzas y conjuros. Se levantaba en lo alto de un promontorio desde el que se divisaban todos los valles vecinos, y cuando el sol de la tarde comenzaba a teñir de rojo las cumbres nevadas, las brujas acudían a la llamada al aquelarre en el peñón conocido desde entonces como el Puntón de las Brujas. Los vecinos, temerosos, mandaron construir tres ermitas formando un anillo protector para mantener alejados del pueblo a los seres malignos. Las brujas se fueron del lugar para no volver, pero cuando la magia ha enraizado en un lugar ya nunca desaparece del todo. Aun hoy, en las noches más oscuras del invierno, quien tenga el valor de acercarse al Puntón oirá extraños sonidos y notará como el aire se agita alertando de presencias invisibles.

El Pirineo es tierra de leyendas. El aislamiento de muchos pueblos propició la convivencia de prácticas religiosas y esotéricas, y el uso de plantas medicinales se asoció a menudo a la brujería. En este post os vamos a hablar de un lugar mágico rodeado por un paisaje espectacular y que, además, tiene la ventaja de no ser muy conocido a pesar de que se halla en el entorno del famosísimo Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido. Nos referimos al pueblo de Tella y a la llamada Ruta de las Tres Ermitas. Para llegar a Tella tenéis que ir por la carretera A-138 que va de l'Aínsa hacia Bielsa, y tomar el desvío hacia Tella y los miradores de Revilla. Mas adelante hay una bifurcación en la que hay que coger la carretera que lleva a Tella. El pueblo se levanta sobre un mirador natural que nos ofrece una gran vista panorámica de las montañas y valles que lo rodean. En los paneles informativos que veréis a la entrada del pueblo recomiendan recorrer la ruta en el sentido contrario a las agujas del reloj. Si lo hacéis así, la primera ermita que encontraréis es la más antigua y espectacular, la de San Juanipablo (s.XI), uno de los mejores ejemplos del románico en Aragón. Pero lo que hace realmente especial a esta ermita es su ubicación (en la foto), ya que se levanta bajo el peñon conocido como el Puntón de las Brujas y tiene unas vistas difícilmente comparables. Las brujas no pudieron encontrar un lugar mejor para celebrar sus aquelarres. Desde allí ascenderemos a la ermita de las Fajanillas, donde se celebra una romería por San Gil.  La última ermita del recorrido es la de Virgen de la Peña, la más moderna de las tres. Desde allí volvemos al inicio de la ruta pasando esta vez por el centro del pueblo. Ya en el camino de regreso, os recomendamos una parada en el dolmen de Tella, situado en la misma carretera a  1 km. de distancia. Sin duda, un buen final para acabar de empaparnos de la magia del lugar.

jueves, 20 de junio de 2013

Sant Joan pirinenc

Falles d'Isil

Les nits de Sant Joan al Pirineu són mítiques, perquè la suma de foc i muntanya és una combinació imbatible. Són nits màgiques que cal viure al menys un cop a la vida. Una de les propostes més conegudes és la de les Falles d'Isil (a la foto de dalt), a l'Alt Àneu. Però també podeu gaudir de les Falles a Alins, a la Vall Ferrera. Per conèixer aquesta festa, el refugi d'Estaon, situat a la veïna vall de Cardós, en el pas del GR-11, us fa una oferta molt atractiva mitjançant aquest video. I del Pallars Sobirà marxem a l'Alta Ribagorça, perquè la Vall de Boí també és un indret fantàstic per gaudir de la màgia del foc al Pirineu. Aquí teniu el calendari de les festesPerò en aquest post sobretot volem tenir unes paraules de record per a dos pobles que celebren una de les festes de Sant Joan més emblemàtiques del Pirineu. Parlem de Les i Arties, a la Val d'Aran, on se celebra la coneguda Crema deth HaroLes dues poblacions s'han vist afectades per la devastadora riuada d'aquest mes de juny. Des d'aquí, tot el nostre suport i els nostres ànims per a veïns i visitants. A la foto de baix, Eth Haro de Les.


Eth Haro (Les)

Las noches de San Juan en el Pirineo son míticas, porque la suma de fuego y montaña es una combinación imbatible. Son noches mágicas que hay que disfrutar al menos una vez en la vida. Una de las propuestas más conocidas es la de las Falles d'Isil, Alt Àneu (en la foto de arriba). Pero también podéis disfrutar de las Fallas en Alins, en la Vall Ferrera. Para conocer esta fiesta, el refugio de Estaon, situado en el vecino valle de Cardós, nos hace una oferta muy atractiva en este video. Y del Pallars Sobirà a la Alta Ribagorça, porque la Vall de Boí también es un escenario fantástico para disfrutar de la magia del fuego en el Pirineo. Pero en este post queremos, sobretodo, tener un recuerdo para dos pueblos que celebran una de las fiestas de San Juan más emblemáticas del Pirineo. Hablamos de Les y Arties, en la Val d'Aran, donde se celebra la conocida Crema deth Haro. Las dos poblaciones han sufrido la devastadora riada de este mes de junio. Desde aquí, todo nuestro ánimo para vecinos y visitantes. (En la segunda foto, Eth Haro de Les).

lunes, 10 de junio de 2013

La vall d'Eina. Cerdanya


Dificultat: Fàcil
Desnivell: 500 m.
Temps: 2h 45 min.

La primavera s'ha fet esperar, i amb tanta pluja i tanta neu els prats estan més verds que mai. És una bona ocasió per gaudir del paradís botànic dels Pirineus, la vall d'Eina, perquè segur que aquest any la temporada de les flors serà llarga i esplendorosa. A la vall d'Eina s'hi han inventariat més de cinc-centes espècies, una diversitat que és conseqüència de diversos factors, com l'altitud i la influència climàtica. L'excursió que us proposem no té dificultats, i podeu allargar-la o escurçar-la com vulgueu. Deixem enrere el poble d'Eina/Eyne per la carretera de Llo i conduïm fins a l'aparcament que hi ha a uns 800 metres de distància. El sender no té pèrdua perquè està molt fresat. La primera part caminarem sota el bosc, i després sortirem a cel obert i passejarem a la vora del riu. La ruta que us proposem acaba a la cascada (2.100 m) que trobareu a l'esquerra després de travessar la praderia del Pla de l'Orri, però amb temps i ganes per aquest camí podríeu arribar fins i tot a la vall de Núria.

La primavera se ha hecho esperar, y con tanta lluvia y tanta nieve los prados están más verdes que nunca. Es una buena ocasión para disfrutar del paraíso botánico de los Pirineos, el valle de Eina, porque seguro que este año la temporada de las flores será larga y esplendorosa. En el valle de Eina se han inventariado más de quinientas especies, una diversidad que es consecuencia de diversos factores, como la altitud y la influencia climática. La excursión que os proponemos no tiene ninguna dificutad y la podéis alargar o acortar según os parezca. Dejamos atrás el pueblo de Eina/Eyne por la carretera de Llo y conducimos hasta el aparcamiento que hay a unos 800 metros de distancia. El sendero no tiene pérdida porque está muy pisado. Durante la primera parte caminaremos bajo el bosque y luego saldremos a cielo abierto y pasearemos a la orilla del río. La ruta que os proponemos acaba en la cascada (2.100 m) que encontraréis a la izquierda después de atravesar la pradera del Pla de l'Orri, pero con tiempo y ganas por este camino podríais llegar hasta el valle de Nuria. 


lunes, 3 de junio de 2013

Camí de l'aigua. Alta Ribagorça. Lleida


Aquesta primavera els rius baixen ben carregats i és, per tant, una molt bona ocasió per descobrir l'anomenat Camí de l'Aigua, que uneix el Pont de Suert i Caldes de Boí, a l'Alta Ribagorça. El recorregut íntegre té 27 km. però es poden fer trams parcials entre les diferents poblacions del camí: Castilló de Tor, Llesp, el Pont de Saraís, Barruera i Boí. Tota la ruta està senyalitzada amb pals de seguiment i hi trobareu diversos plafons informatius. El Camí de l'Aigua ens dóna l'oportunitat de conèixer aquesta zona del Pirineu de Lleida seguint el curs de la Noguera de Tor. La major part de la ruta el camí és planer i sense dificultat, per la qual cosa és molt recomanable per als nens, que de ben segur gaudiran de la natura i aprendran un munt de coses. Més informació

Esta primavera los ríos bajan más llenos que nunca y es, por tanto, una excelente ocasión para descubrir el llamado Camí de l'Aigua (Camino del Agua), que une el Pont de Suert y Caldes de Boí, en la Alta Ribagorça, Pirineu de Lleida. El recorrido íntegro tiene 27 km, pero se pueden hacer tramos parciales entre las diferentes poblaciones del camino: Castilló de Tor, Llesp, el Pont de Saraís, Barruera y Boí. Toda la ruta está señalizada con postes y encontraréis diversos paneles informativos. El Camí de l'Aigua nos da la oportunidad de conocer esta zona del Pirineu de Lleida siguiendo el curso del río Noguera de Tor. En buena parte de la ruta el camino es llano y sin dificultad, por lo que es muy recomendable para hacerlo con niños. Seguro que disfrutarán de la naturaleza y aprenderán un montón de cosas. Más información



sábado, 25 de mayo de 2013

Ibón de Bernatuara


Desnivel: 967 m.
Distancia: 12,200 km.
Dificultad: Gran desnivel pero sin dificultad. En primavera puede haber gran acumulación de nieve.

Desde San Nicolás de Bujaruelo (1.338 m), punto de partida de diferentes excursiones como al valle de Otal o tekkings como el de la Alta Ruta de los Perdidos o el GR-11 Travesía Transpirenaica que ya os hemos descrito en posts anteriores, podéis realizar muchas otras rutas espectaculares. Un buen ejemplo es la excursión al ibón de Bernatuara (2.305 m). Eclipsado por la majestuosidad y la fama del vecino valle de Ordesa, este lago solitario es uno de los más bellos del Pirineo aragonés.

Salimos del refugio de Bujaruelo, cruzamos el emblemático puente medieval sobre el río Ara y comenzamos el ascenso por un sendero en zigzag. Llegamos a una zona más despejada, con una torre de alta tensión. El camino se bifurca. Hacia el este las marcas rojas y blancas del GR se dirigen hacia el Puerto de Bujaruelo. Pero nosotros tomaremos el camino hacia el norte. Unos metros más adelante cruzamos el río y, subiendo una pequeña cuesta, llegamos a un llano donde encontramos el refugio Plana de Sandaruelo. Empezamos aquí un largo ascenso por el valle en dirección norte, dejando las aguas del barranco Sandaruelo a nuestra derecha. Siguiendo el camino, bien marcado, ascendemos sin descanso hasta los pies del Crapera y el Pico de Bernatuara. El sendero vira en dirección este ascendiendo suavemente hacia el collado tras el cual se esconde el ibón. Hemos llegado a nuestro destino, un precioso ibón prácticamente redondo, como un cráter entre las rocas. Para los amantes de los lugares tranquilos es un buen destino ya que no es una zona muy transitada. La excepción es el día 23 de julio, cuando la tradición reúne a los pastores del valle de Broto con sus homólogos del valle francés de Ossau para renovar los tratados seculares de reparto de los pastos de verano.

jueves, 23 de mayo de 2013

Quinto aniversario de la muerte de Iñaki Ochoa de Olza


"Quizá sea verdad que ningún amor deja tanta huella como el primero, pero estoy seguro de que no hay montaña tan hermosa en tu memoria como aquella que te hizo ver que el mundo no es redondo, sino infinito y eterno".
Bajo los cielos de Asia, Iñaki Ochoa de Olza.

La primera ascensión de Iñaki fue al monte Lakartxela (valle de Belagua, Pirineo navarro), al que subió siendo un niño con su padre.

Iñaki Ochoa de Olza murió en el Annapurna hoy hace cinco años.

Ver Informe Robinson Una vida entregada a la montaña

Ver Documental Pura Vida the ridge de Pablo Iraburu y Migueltxo Molina

lunes, 20 de mayo de 2013

Celebramos el primer Día Europeo de la Red Natura 2000


"El simple aleteo de una mariposa puede cambiar el mundo"

Este es el lema del Día Europeo de la Red Natura 2000, que se celebra por primera vez este 21 de mayo con el objetivo de reivindicar el papel de la Red Natura de la Unión Europea como factor de conservación del patrimonio natural y elemento de desarrollo sostenible. La iniciativa, impulsada por la Sociedad Española de Ornitología (SEO/Birdlife) y EFEverde, de la agencia Efe, surge en el marco del proyecto Life+ Activa Red Natura 2000 de la Unión Europea y trata de implicar a toda la sociedad para que tengan un gesto con los espacios integrados en esta red de espacios protegidos. Y el gesto que se te pide es el de fotografiarte haciendo el símbolo de la mariposa, subirlo a la web y compartirlo.

¡Participa a través de este enlace!
http://www.natura2000day.eu/


viernes, 17 de mayo de 2013

"A peu pel Pallars i la Vall d'Aran (1956)", de Josep Maria Espinàs


Hi havia un temps en què no existia l'estació d'esquí de Baquèira-Beret, els guàrdies civils anaven amb bicicleta i creuar el port de la Bonaigua era una aventura només apta per als més agosarats...

Leer más...

   

dossarrios@gmail.com

jueves, 16 de mayo de 2013

Gràcies pel Liebster Award!

Poc ens imaginàvem quan vam començar a escriure aquest blog, ara fa gairebé quatre anys, que acabaríem rebent un premi. Es tracta del Liebster Award, un guardó que té l'objectiu de donar a conèixer blogs de recent creació (no és el nostre cas) o que tenen menys de 200 seguidors (ja ens agradaria!). Una de les singularitats d'aquest premi és que te'l concedeix un altre bloguer, en el nostre cas, l'amic i company Sebas Guim, autor de "Tornar a córrer", un blog tan ben escrit que fins i tot enganxa a aquells a qui no agrada especialment córrer, com és el cas de la Marta. La concessió del premi es fa efectiva un cop el nominat compleix els següents requisits:

- Respondre 11 preguntes de la persona que t'ha nominat.
- Elegir 11 blogs (que tinguin menys de 200 seguidors) que vulguis nominar.
- Escriure 11 preguntes noves que hauran de respondre els nous nominats.
- Seguir el blog de la persona que t'ha nominat, així com els blogs a qui tu concediràs el  Liebster, sense repetir nominacions.
- Informar-ne els elegits (que per rebre el seu guardó hauran de confirmar que han rebut la nominació).

El qüestionari d'en Sebas:

1. Per què vas decidir tenir un blog i quan el vas començar?
Vam decidir començar el blog l'estiu del 2009. Érem a punt de començar el nostre viatge a Islàndia per fer el trekking del Landmannalaugar i ens va semblar una bona idea escriure la nostra experiència sobre aquella travessa i altres que havíem fet anteriorment, com la Transpirinenca (GR-11).

2. Què t'aporta tenir un blog?
Quan vam fer la Transpirinenca vam escriure una guia de viatge que després va acabar convertida en llibre (Els Pirineus de cap a cap. 50 etapes. Travessia Transpirinenca. GR-11, Ed. Cossetània). El blog és una manera directa i immediata de explicar les nostres experiències.

3. D'on sorgeix la inspiració per escriure?
En el nostre cas, no ens cal gaire inspiració. Els Pirineus i les travessies que hem fet a altres muntanyes ja són prou inspiradores!

4. Qui és aquella persona que t'agradaria que entrés en el món dels blogaires?
Qualsevol que tingui ganes d'explicar les seves experiències.

5. Com planifiques el contingut del blog?
Si en el blog descrivim una excursió d'un dia no ens cal planificació, però si són travessies llargues dividides en diverses etapes les intentem escriure amb antel.lació per poder-les anar publicant amb una certa rapidesa, sense que passin massa dies entre un post i l'altre. Les podeu veure a Grandes Rutas por etapas

6. Wordpress o Blogger?
Blogger.

7. Quina és la teva xarxa social preferida?
Per al Dani, Twitter. La Marta és més de Facebook.

8. Hi ha alguna història sobre la qual t'agradaria escriure però per alguna raó no goses?
No, escrivim de tot el que volem escriure.

9. Respons als comentaris que et deixen al blog?
Sí, sempre contestem. És el mínim que pots fer per a la gent que llegeix el teu blog. Molts lectors ens fan consultes per saber més detalls sobre rutes que hem fet.

10. PC o Mac?
PC.

11. Ens els moments de desconnexió què t'agrada fer?
A banda de viatjar i anar a la muntanya quan podem, a la Marta li agrada llegir i al Dani la fotografia i "trastejar" amb l'ordinador.

Les nostres nominacions van dirigides als següents blogs:


Amalur, de Borjeta.
http://amalurran.blogspot.com.es/

El blog de Marian y Dani 
http://marianydani.blogspot.com.es/

Les muntanyes i paisatges de Catalunya, de Jordi Lluís Pi 
http://lesmuntanyesdecatalunya.blogspot.com.es/

Muntanyeta, de Glòria Solé 
http://gloriasole.wordpress.com/ 

Aprendiendo a ser una rosa asilvestrá, de Marta  http://aprendiendoaserunarosaasilvestra.blogspot.com.es/

Juanto Trek, de Juanto Fernández
http://juantotrek.blogspot.com.es

Komokabras, de Kabriolo
http://grupokomokabras.blogspot.com.es/

Pisapraos Adventures, de Fallen Angel
http://ataudderecuerdosblancos.blogspot.com.es/

Paseando las botas, de Jorgillo
http://jorgillo-montes.blogspot.com.es/

Excursiones con niños en el entorno de Álava, de José Javier Maetzu

lunes, 13 de mayo de 2013

Qué hacer en caso de accidente en la montaña

Pincha en la imagen para ampliar 

En caso de accidente
  • Dar aviso al teléfono 112 con los siguientes datos:
    • ¿Qué ha ocurrido?
    • ¿Cuándo ha ocurrido?
    • ¿Dónde ha ocurrido?
    • Estado en que se encuentra la víctima
    • Localización exacta del lugar (Cómo usar whatsapp)
    • Meteorología de la zona
    • Personal disponible para ayudar
    • Material del que se dispone
    • Facilita todos los teléfonos del personal que se encuentra con la víctima
  • Resguardar a la víctima y proporcionarle los Primeros Auxilios
  • Si se va a hacer uso del helicóptero, señaliza y limpia la zona de objetos que puedan salir volando

Buscar ayuda
El equipo mínimo ideal para una salida a la montaña es de tres persona. Así, en caso de accidente, uno puede buscar ayuda mientras otro cuida del herido. Recuerda que nunca debes dejar solo a un accidentado pero si tienes que hacerlo para pedir ayuda: muévelo lo mínimo posible, protégelo y aíslalo del suelo. Busca una sombra y no lo dejes sobre la nieve. Señaliza bien su posición. Deja abrigo, agua y comida.

Cobertura móvil
Podrás llamar al número 112 de los servicios de emergencia siempre que haya cobertura de cualquier compañía, aunque no sea la tuya. Pero ten en cuenta que los servicios de emergencia no podrán contactar contigo si no tienes cobertura de tu operadora. Es decir, si no tienes cobertura de tu operadora, ellos no te podrán llamar, así que tendrás que ser tu quien se ponga en contacto con el 112 cada cierto tiempo para recibir instrucciones del equipo de rescate.

Si disponemos de GPS podemos indicar el lugar exacto donde se encuentra el accidentado dando las coordenadas. Si no disponemos de GPS pero tenemos un teléfono inteligente con cobertura y el servicio de mensajes whatssapp instalado podemos enviar nuestras coordenadas de una forma muy fácil. El equipo de rescate te dará un número de teléfono que guardaremos en nuestros contactos.

- Abrimos la aplicación whatsapp 
- Arriba a la derecha seleccionamos ese nuevo contacto de nuestra agenda 
- Pulsamos en el clip de la parte superior derecha 
- Seleccionamos "Ubicación"
- Esperamos a tener el mapa con nuestra posición 
- Pulsamos "Enviar mi ubicación actual"

Ahora el equipo de rescate sabe dónde estás exactamente. Ten paciencia.


   

dossarrios@gmail.com

jueves, 9 de mayo de 2013

"Bajo los cielos de Asia", de Iñaki Ochoa de Olza


Esta semana recomendamos uno de los grandes clásicos de los últimos años. "Bajo los cielos de Asia" es el libro de memorias que el montañero Iñaki Ochoa de Olza tenía prácticamente listo para publicar cuando murió en el Annapurna...

Leer más...

   

dossarrios@gmail.com

lunes, 6 de mayo de 2013

Alta Ruta de los Perdidos - 7ª Etapa (final de ruta)


Ref. des Oulettes de Gaube - Ref. de San Nicolás de Bujaruelo (16,41 km)

La aventura llega a su fin. En la etapa de hoy caminaremos desde el refugio des Oulettes de Gaube hasta el refugio de San Nicolás de Bujaruelo, donde iniciamos esta travesía circular. La jornada de hoy va a ser menos dura que la de días anteriores. Al salir del refugio de Oulettes de Gaube (2151 m) abandonamos el GR-10 (Travesía Transpirenaica por la vertiente norte) y tomamos la Alta Ruta Pirenaica (HRP) remontando hacia el Puerto de los Mulos (2591 m). Un poco más adelante abandonamos también la HRP y descendemos hacia el valle del Ara, donde confluiremos con el GR-11 (Travesía Transpirenaica por la vertiente sur). Dejaremos atrás la choza de los Batanes, situada no muy lejos de los ibones del mismo nombre y, ya río abajo, pasaremos también por la cabaña del Cerbillonar. El final de etapa es el antiguo hospital y actual refugio de Bujaruelo (1335 m), al lado del pintoresco puente sobre el río Ara, donde los más valientes podrán darse un baño para celebrar el final de la travesía. Para las celebraciones más clásicas, una cerveza en el bar del refugio puede ser un buen final para la que probablemente es la mejor travesía corta de los Pirineos.

L'aventura s'acaba i en l'etapa d'avui caminarem des del refugi des Oulettes de Gaube fins al refugi de Bujaruelo, on vam començar aquesta travessia circular. La caminada d'avui no serà tan dura com la de dies anteriors. Al refugi des Oulettes de Gaube (2151 m) deixarem enrere el GR-10 (Travessia Transpirinenca pel vessant nord) i prenem l'Alta Ruta Pirinenca (HRP) remuntant cap al port de los Mulos (2591 m). Més endavant deixarem també enrere la HRP i baixarem cap a la vall del riu Ara, on confluirem amb el GR-11 (Travessia Transpirinenca pel vessant sud). Vall amunt trobaríem els ibons (estanys) de los Batanes, però nosaltres seguim riu avall, passem per la cabana de Cerbillonar i acabem l'etapa a l'antic hospital i actual refugi de Bujaruelo (1335 m), al costat del fotogènic pont sobre el riu Ara. Els més valents podem aprofitar per celebrar el final de la travessia amb una remullada. Per a les celebracions més clàssiques, una bona idea és una cervesa al bar del refugi per acomiadar la que segurament és la millor travessia curta dels Pirineus.

The adventure is coming to an end. Today we'll walk from refuge des Oulettes de Gaube to refuge of Bujaruelo, where we started this circular trekking. This stage wont't be as hard as the hikings in the previous days. From refuge des Oulettes (2151 m) we'll climb to Puerto de los Mulos (2591 m) and then we'll walk down to the valley of Ara river, where we'll meet GR-11, The stage ends at refuge the Bujaruelo (1335 m), where we can celebrate that we have completed the best short trekking in the Pyrenees. 

Etapa 1 - Ref. San Nicolás de Bujaruelo -  Ref. de Sarradets 7,388 km

Etapa 2 - Ref. de Sarradets - Ref. de Góriz 6,516 km
Etapa 3 - Ref. de Góriz - Ref. de Pineta 11,19 km
Etapa 4 - Ref. de Pineta - Ref. de Tucarroya 12,38 km
Etapa 5 - Ref. de Tucarroya - Gavarnie 9,13 km
Etapa 6 - Gavarnie - Ref. des Oulettes de Gaube 21,10 km
Etapa 7 - Ref. des Oulettes de Gaube - Ref. San Nicolás de Bujaruelo 16,41 km

Fotos
Mapa La Alta Ruta de los Perdidos Editorial Alpina
Map Vignemale-Bujaruelo 1:30.000 Editorial Alpina
Web de reservas en los refugios

   

dossarrios@gmail.com